L'últim viatge

Melanie

El metro de Barcelona té una vida pròpia.No parlo dels vagons,ni dels túnels foscos,ni tan sols dels músics ambulants que es troben als passadissos.Parlo d'alguna cosa que només perceben els que viatgen sols i amb prou silenci.L'últim metro de la nit sempre té una atmosfera estranya.Els vagons,gairabé buits,grinyolen a cada revolt,i el ressò dels altaveus,anunciant la propera estació,ressonen com una veu llunyana,fantasmal.E


En Xavier havia acabat tard a la feina i va baixar sol a l'andana de la Línia 2 de Barcelona,esperant el tren que el portaria a casa seva. Va mirar al seu voltant,no hi havia ningú.El metro va arribar.Quan hi va pujar,només hi havia  una dona vestida amb un abric llarg i fosc,asseguda a l'altre extrem del vagó.La dona duia el cap cot,els cabells negres li tapaven el rostre,semblava absorta en alguna cosa invisible El metro es va posar en marxa i,de sobte,els llums van parpellejar.En Xavier va mirar per la finestra,el túnel era massa fosc.Duant uns segons,va tenir la sensació que el vagó s'endisava en un buit infinit.Quan va mirar cap a la dona,ella s'havia mogut.Ara estaba més a prop d'ell,en un seient només dos llocs més enllà.Es va aclarir la gola,incòmode Potser,només eren imaginacions seves.Va treure el mòbil per distreure's,però no hi havia senyal Els llums van tornar a tremolar,i en aquell parpelleig  breu,la dona es va acostar encara més,just davant seu.Però ell no l'havia vist moure's En Xavier va intentar aixecar-se però les seves cames no responien.La dona, que tenia els ullscompletament negres,el mirà tan fixament que li va glaçar la sang.La dona va alçar lentament el cap i li va dir: "Aquest metro no s'aturarà mai" .El cor li bategava amb força quan va mirar per la finestra.El metro no passava per cap estació. El túnel s'havia convertit en un passadís interminable de foscor absoluta.Va intentar cridar, però cap so va sortir de la seva boca. La dona somreia d'una manera inhumana .Els llums es van tornar a apagar, i en Xavier va entendre la veritat: MAI NO TORNARIA A CASA.

T'ha agradat? Pots compartir-lo!