EL MEU COTXE NO VA ARRENCAR
Sona el despertador, són les 8 del matí, obro un ull i al cap de cinc minuts tinc els dos ulls desperts del tot. Em preparo un cafè molt calentet i en fico a sota de la dutxa. Trigo més del compte triant la roba, vull causar bona impressió per a l'entrevista de feina.
Vaig al pàrquing, el cotxe no es posa en marxa. Què faig?, em pregunto, empipada amb mi mateixa, dirigint-me al carrer, i de sobte veig un rètol amb la paraula metro. Baixo les escales de dos en dos, sort que algú em va agafar per les espatlles i no vaig caure de cara a terra.
Em giro per donar-li les gràcies, però ell se'n va corrent. El vagó està a punt de tancar les portes, jo, amb un ímpetu inesperat, aconsegueixo pujar quan les portes es tancaven darrere meu.
Vaig aconseguir la feina, arribar la primera de cent candidates em va donar molts punts. Des de llavors el meu mitjà de transport és el metro de Barcelona, no em falla mai, i a més enriqueixo els meus coneixements, amb els llibres que llegeixo durant el trajecte, i crec que també col·laboro amb el medi ambient.