A l'altra banda de les vies
Quan baixo a l'andana on ens vam conèixer, els teus ulls ja m'esperen a l'altra banda de les vies. No els abandono, però veig que dus aquell abric que sé que és el teu preferit i l'última bufanda que va teixir la teva mare. Sento la melodia afeblida que arriba des del passadís que enllaça les dues línies de metro. L'únic estímul que em connecta a la realitat. Finalment, reuneixo tota la meva força per desviar la mirada. Només un instant. El temps just per adonar-me que encara que la teva maleta és més gran, la meva sembla molt més pesada, penso que els teus records són més lleugers. Els meus són com una àncora que he estat arrossegant des que vas dir que marxaves. Em dediques un somriure quan sentim que dos trens entren alhora. Sense deixar de mirar-nos entrem als nostres respectius vagons. El xiulet de tancament de portes sona distant mentre faig un esforç titànic per no vessar cap llàgrima abans que els metros arrenquin en sentit oposat.