Volia respostes
L' Endal sempre fantasiejava amb la idea de viatjar al metro.
Com era possible que un mitjà de transport anés per sota de la terra?
Com sabia el conductor on parar sense veure on era allà baix?
Com sabia per quin camí anar fins al seu destí?
Centenars de preguntes li venien contínuament al seu capet inquiet.
Aquella tarda va fer cas omís de les ordres de la Cloe, que no parés enlloc, ni s'entretingués mirant els coloms, ni es desviés de la ruta que feia cada dia en sortir de l'escola. Es va armar de valor i va baixar a les entranyes de la ciutat comtal per comprovar per ella mateixa, tot el que havia sentit del metro i alhora poder satisfer la seva curiositat per tot allò que tant l'intrigava i obtenir per si mateixa totes les respostes.
En trepitjar l'andana es va sobresaltar, en veure que de sobte era de nit i feia més fred del que era habitual per a aquella tarda de gener.
Un soroll fort anunciava l'arribada del conboi.
Allà hi havia el tren subterrani, tan gran i robust com s'havia imaginat.
El vagó va obrir les portes i l' Endal es va deixar embolicar entre el núvol de gent i va pujar.
De seguida el metro va reprendre la marxa mentre atònita mirava per la finestra contemplant la bellesa del “no-res”.
Foscor era el que oferien les parets del túnel i s'hi va perdre.
Res no li preocupava, ni on baixar, ni com tornar a casa, ni tan sols que la Cloe pogués renyar-la.
Ella era feliç en aquell moment, que és el que mes li importava, l'aquí i l'ara, ja que havia trobat el que buscava...