El moment en què et veig
Un 30 de desembre de 1924 vas néixer. Dos barcelonins a la de tres van pujar. Quatre parades tenia la teva primera línia. Cinc nens somiaven a l’escola poder viatjar de barri a barri sota terra. Sis periodistes van escriure sobre tu. Set turistes, vuit treballadors, nou estudiants, et veien cada dia. Dotze línies després i vint anys que tinc jo, em continuo emocionant quan amb tu vaig viatjant. Cinquanta escales cap avall mentre et sento arribar. Seixanta passes fins al vagó. Setanta quilòmetres per hora sota terra. Vuitanta, fins i tot noranta pulsacions per minut en veure't. Cent persones t'esperen a l'andana. Cent històries que has de transportar. Cent anys sent barceloní, gràcies metro per existir.