Els viatges
L’Emma ja era gran, acabava de complir cinc anys i anava al col·legi en metro, amb la seva mare. Gairebé sempre tenia sort, alguna persona simpàtica li cedia el seient. Així que es posava de genolls sobre el seient, mirant per la finestra. Allà veia passar les meduses luminescents que il·luminaven els túnels, que feien companyia als peixos pallassos que es movien entre els esculls que rodejaven el tren.
A les estacions grans, passejaven els genets amb els elefants i girafes agafades per les regnes. A algunes estacions, com que eren baixes, avançaven ajupides. A les més petites, estaven els caçadors de celacants gegants, amb els seus salacots i les seves xarxes per atrapar papallones.
Quan baixaven del tren, una bombolla les portava flotant fins a les escales, on sortia al vestíbul, ple de dinosaures, majestuosos, grans i petits, uns amb plomes i d’altres amb una pell dura, tots de vius colors. Els passatgers sortejaven les bèsties, muntats en zebres.
Quan arribava a casa a la nit, es posava a dibuixar tot el que havia vist, mentre desitjava que arribés el matí per tornar a veure les meravelles dels viatges, camins plens de màgia i sorpreses.