Encants
Fa cent anys, un dos de maig de 1924 vos passejàveu transversalment per una verneda florida plena d'arbres on, a la vorera, corria un gorg en forma de carrilet d'aigua, còmodament i elegant, fent gaudir, i estimant amb la mirada a qualsevol que se us apropava, amb un encant que no deixava indiferent la vostra essència
Anàveu de camí a un congrés d'arpa sense saber que uns mesos més tard la vostra ruta seria viatjant en el Gran Metro, en companyia de la Coloma, en Pep (treballador en una foneria), en Ventura (un baró amb molt encant), na Marina (una pubilla triomfant), sa Cristina, el Roc i l'Adrià.
Al fons, però ben a prop d'una fontana, prenent un cafè (metàfora de les trobades), brolla un sol de foc que donava pas a un nou i monumental aeroport que vuit anys abans va ser inaugurat, cap al 1916, i estava ja preparat per ser el centre dels vostres somnis, abraçades, i petons, creant una nova dimensió on donar passes curtes però segures cap al vostre destí
Destí que us serà familiar, una pau que omplirà el clot que us ha deixat en una vall meridianament saludable, però que necessita fer un pas més, viatjar allà on aquesta època de la centúria vint us permeti... el carruatge i el vaixell eren predominants i l'avió començava a enlairar-se cap a nous mons
Però la revolució a la ciutat de Barcelona va ser el Gran Metropolitano, desitjar estalviar-te l'haver de caminar quilòmetres amb una arpa màgica sota el braç, va ser un luxe per aquests futurs artistes del Liceu... un triomf que ni el mateix Franz Schubert no s'hauria imaginat.