Gràcies, metro
Això és la història de la meva vida. Fa 97 anys, hi havia una noia que es deia Antònia i un noi que es deia Jaume, de sobte el seu destí estava escrit, i resultava ser al metro de Barcelona, concretament a l’estació del Clot on es van conèixer. En Jaume era un noi sociable i alegre d'ulls blaus i cabell ros, i l’Antònia una noia que se li acabava de morir la mare, vestida tota de negre.
Aquell dia es van conèixer i enamorar a primera vista! Van tenir dues filles, la Mercè i la Carmen, que sempre agafaven el metro per tota Barcelona fent moltes coses des del Clot. Més tard, quan van ser més grans les filles, van tenir nets i netes, jo soc una de les netes, i no estaria aquí si no hagués estat gràcies a aquell dia que els meus avis es van conèixer dins del metro de Barcelona.
Ara amb els meus fills Valentina, Angelo i Ginevra, agafem el metro per poder visitar qualsevol punt de Barcelona, un transport còmode i que et porta en poca estona de punta a punta per tota la ciutat.