Segona part del Relat
En aquest diari tinc escrites totes aquelles coses que no aconsegueixo treure a la llum pública, tots els sentiments que de vegades no entenc i tinc la certesa que moltes persones les sentim i ens agradaria normalitzar, ja que formen part de nosaltres: les persones que no anem amb el dispositiu mòbil consumint les xarxes socials; les persones que no ens sentim soles al món encara que ens vulguin fer creure que és la millor opció.
Són una quantitat d’hores ben importants les que passem al transport públic, envoltats de desconeguts abans d’arribar al nostre destí, i no ens adonem que si parléssim més els uns amb els altres, trobaríem les respostes que ens donen la clau per estar millor encaminats per aconseguir els nostres objectius. Aconseguirem complir els nostres somnis i no ho farem sols, ho farem de la mà de persones que coneixem a llocs aleatoris, esperant que ens serveixin un cafè o un té, mentre escollim un llibre a una llibreria de segona mà, als tres minuts que estem esperant a l’andana del metro o al mateix carrer fent una passejada. Per aquestes raons vaig escrivint a tot arreu i quan alguna persona em crida l’atenció, com aquesta amb la qual feia tant de temps que volia parlar... recullo totes les meves energies i les meves bones intencions per aixecar-me i dir-li “Hola, bona tarda”, però per alguna raó que no he escrit, això no succeïa, alguna barrera m’impedia fer aquest pas, sabent que encara que el trajecte sigui tan curt podríem aprofitar per explicar-nos tota la vida en minuts. I era una idea meravellosa, perquè trobaríem en l’altra persona el reflex de tot el que hem de treballar, de tot el que ens agrada de nosaltres mateixos, de tot el que no ens agrada, però ens permetem millorar... de tantes coses maques que ens farien ciutadans exemplars, dels que s’apropen per dir: “esteu per fer-vos una fotografia”, com si encara que el món es tornés a aturar, els nostres cors es mourien com un motor incansable que busca constantment que les nostres pells es toquin, com quan he imaginat el que ja havia parlat amb ell.