Cent anys serpentejant
CENT ANYS SERPENTEJANT
Sota terra, com un gran rèptil ocult,
Serpenteges entre el temps.
Del gran projecte inicial, ara ja petit,
De nord a sud, de muntanya a mar
Alimentat d'esperances, desil·lusions,
Pensaments, alegries i ensurts
Has abandonat espais històrics per crear,
Impersonal i sempre amagat
A les entranyes de la gran ciutat
Una xarxa de camins iteratius
Que caminen i caminen
Milers, milions, d’habitants
En els teus passadissos, com estranys
Cap a la feina, cap el gaudi, cap enlloc
Treballadors, estudiants, gent que estima
I gent que odia,
Sense cap mena d’eufòria ni de record...
Ets una eina més que no dona espai als pensaments
Als bons pensaments, ni a venjances, ni a raons.
Nomes de vagó a vagó, de color a color....
Verda, roja, lila, groc....
Porta alguna de les teves venes a algun lloc?
Ela anys de companyonia, d’Alfons X a Palau Reial
O més tard a Sants,
de càlculs de velocitat, a càlculs d’horari de feina
M’has estat acompanyant,
I no he trobat cap mà amiga
Cap mirada de complicitat, cap bon dia...
cap com va a la universitat?
ni cap què tal la feina, la feina....
amb ningú d’altres éssers tan anihilats com jo
amb qui m'he creuat dia darrere dia.
Transport urbà inhumà
Que has facilitat la feina i que veus el teu final.
Ja no hi ha qui vengui tiquets,
conductors, o revisors....
Ni bitllets amb cap i cues per fer-ne una col·lecció.
Jo acabaré la feina -merescuda jubilació-
I tu perdràs la aparença de serp ferotge o dragó.
A mi em substituirà a l’escola una persona com jo
però tu ho tindràs fatal.
Et quedaràs sense feina per una implementació
d’intel·ligència artificial.