M'entotsolo sovint
Aquest matí m'he passat vàries parades al metro, quan estava a Rocafort he hagut de sortir corrents del vagó en adonar-me que Urquinaona ja estava lluny, i això que havia quedat i anava just de temps, però l'estat pensarós i abstret en què transito darrerament ha guanyat a la necessitat. Però això no és tot, ahir em vaig oblidar de posar les xancletes a la bossa i en adonar-me'n al vestidor de la piscina vaig haver de recular (l'alternativa era familiaritzar els meus peus amb la legió probable de fongs de diverses famílies ben avingudes que viuen felices i en harmonia a les instal·lacions de la piscina). De nou estava com encaparrat, pensarós, com en un altre món, i això em passa sovint.
M’adono que no transitava per pensaments negatius que poguessin generar ansietat sumint-me en un estat pesarós, sinó al contrari, assaboria noves idees i una mirada diferent sobre la realitat. El suau i cadenciós sotragueig del vagó segur que hi ha ajudat, i suposo que per això aquest estat sovint s’apodera de mi quan hi viatjo. El castellà té la paraula: ensimismarse, i el català té l'equivalència exacta: entotsolar-se. Doncs és clar vaig cada vegada més entotsolat per la vida, i més d'ençà que les meves obligacions professionals decreixen i em regalen més temps.
Li explico a un amic d'infantesa i li passa el mateix. Bé, ja som dos i endevino que som legió, com els probables feliços fongs de la piscina; però il·lustrat i llegit com és ell va més enllà i em comenta que creu conèixer el treball d'un filòsof del segle passat que parla d'això, no recorda el seu nom però sí el títol del treball: Ensimismamiento y Alteración, o millor: Entotsolament i Alteració, que ve a dir que gràcies a aquesta capacitat per entotsolar-nos que tenim els éssers humans hem pogut progressar al llarg de la història en reflexionar i aplicar noves idees, construint societats més complexes i creant avenços tecnològics... No sé si creure-me’l, però la idea m’agrada i té sentit: pensar per millorar. També m’explica que el vell filòsof, de qui no recorda el nom, considera que aquesta habilitat ens distingeix dels animals i ens fa humans.
Entotsolat com estic en aquests pensaments observo el meu gos, les nostres mirades es creuen, ell segueix al seu jaç, abstret, com jo al meu sofà, i res m'assegura que ell no estigui entotsolat.