Banlieue
Segur! Ho he llegit a algun lloc -va dir Nicola tot inquisitiu-, pot estar aquí! A més, no molesta a ningú!
-No, això no és un pàrquing de bicis!! -crida el senyor amb boina- I, de cop i volta, una nena amb trets africans, d'uns 8 a 10 anys s'apropa al senyor ja amb la cara vermella de nerviosisme, i, amb uns ulls negres tot oberts, li diu amb un to relaxat:
-Senyor, no s'enfadi, hi cabem tots, i, miri, a més una bicicleta no contamina, per la qual cosa aquest noi ens ajudarà a respirar un aire millor.
El senyor amb boina es va girar i va abaixar la mirada, coincidint d'on venia aquella dolça i pausada veu, i després d'uns 10 segons de silenci, de sobte va sonar per megafonia: Pròxima estació: Can Zam.
En aquest precís moment, les faccions de la cara del senyor es van relaxar i, tot ajupint-se per estrènyer el maluc de la nena, li va comentar:
-Suposo que tens raó, petita. M'he deixat portar.
El senyor de la boina es va girar cap a Nicola, i li va dir amb un somriure:
-Aquesta noieta té tota la raó, si pots plegar la bicicleta sense que destorbi, no hi haurà cap problema. Disculpa per haver-te escridassat.
Mentre el vagó de tren desaccelerava i arribava al seu destí, la nena amb trets africans li va donar les gràcies desitjant-li un bon dia, tot en francès, al senyor amb boina.