No.
Porto la carpeta? Sí. El treball grapat? Sí. La ronyonera. Mocadors, cartera, mòbil, claus, tabac, encenedor? Sí.
Propera parada: Fabra i Puig.
Ja no m'agrada aquesta cançó. Massa suada. Where's my mind? Això, on putes és?
Propera parada: Navàs.
No suporto el metro. No puc seure, no puc llegir. No puc ser entre tanta indigència mental. No puc deixar de pensar quant falta per arribar a la uni, baixar cap els lavabos i rentar-me les mans, després de tocar aquesta barra d'alumini que traspua greix, suor i frustració.
Propera parada: Clot.
Clot, eh? Al clot em sento jo, aquí soterrada. Ja passaran 10 minuts, potser entro i tot a Lingüística.
Propera parada: Glòries.
És un transport per bestiar. I què som, sinó nosaltres, Maria? Ovelles cap al matadero. Quin sentit té això?
Propera parada: Marina
Estar lluny de casa, sola. Allà no hi ha trens. La pobresa amagada sota la catifa i tenir el seu caliu. El pis de protecció oficial rellogat és fred. Les parets gruixudes i centenàries de casa són abric.
Propera parada: Arc de Triomf.
Quines merdes, per favor. Així no seràs mai poeta. Si no pots ni agafar un puto boli per escriure en aquesta llauna de sardines.
Propera parada: Urquinaona.
Cadàvers amb potes. Alienació. Baixo a la següent i camino? O em deixo arrossegar i evito respirar aquella ferum que fa Barcelona?
Tard.
Propera parada: Catalunya.
Ja arribem. Universitat. Quina ànsia anar a ser alguna cosa a la vida. Llegir tant per passar-me el dia sense parlar amb ningú.
Maleïda ciutat.
2005-2010