Entendre i/o saber
A l'altre costat, al vagó del metro de davant, hi és ella. La puc veure a través del vidre. Els seus ulls es claven en els meus
--Ho saps?
Llegeixo en els seus llavis. En vaig apendre l'estiu passat, quan vaig perdre l'audició.
--Saber? El què?
--Sí ho saps.
No es mou. No aparta la mirada. No calla.
--Entens que ho saps?
--Com? Entendre el què?
--Fa temps que entens que ho saps.
--No puc entendre allò que no sé.
--No pots entendre el que no saps o no saps que ho entens?
Quin. Mal. Rotllo.
Cansada de les seves preguntes que no vull respondre, m'obro pas entre la gent cap al vagó del costat. Veig un seient lliure. M'hi assec i em concentro en una enganxina del terra.
El metro en direcció Cornellà Centre es posa en marxa. Poc després, el meu. Quan entrem al túnel, aixeco la mirada. La torno a veure.
--Ja entens allò que (no) saps?