El Secret del Centenari: La suor dels més ràpids
Des de petit, en Max Henderson havia cregut que el talent no era una qüestió exclusiva de l’entrenament. Hi havia alguna cosa més, una essència oculta que convertia certes persones en éssers superiors en velocitat i agilitat. I si algú volia trobar aquesta essència, el lloc ideal no era una pista d’atletisme, sinó el Metro de Barcelona en hora punta.
De periodista esportiu a col·leccionista clandestí
Com a reporter esportiu, en Max estudiava el rendiment humà, però una teoria el fascinava: els viatgers del metro, en situacions d’estrès, generaven compostos únics a la suor. Els que aconseguien fer transbords impossibles podien tenir alguna cosa especial.
Amb el Centenari del Metro a tocar, en Max estava convençut que l’autèntic llegat era biològic. Si aconseguia destil·lar cent anys de pressa, esquivades i salts desesperats, sintetitzaria el Sèrum de l’Agilitat Absoluta.
Recollida de mostres
Va començar col·locant esponges als passamans de les escales mecàniques i no va trigar a fer un pas endavant: disfressat d’empleat de neteja, obtenia accés exclusiu a les barres on centenars de mans suades s’aferraven en hores punta. Però necessitava més.
Va decidir seguir els atletes urbans: els que corrien per fer transbords impossibles, saltaven torniquets amb elegància felina i es desplaçaven amb precisió mil·limètrica entre la multitud.
Va ser enxampat a Passeig de Gràcia esprement una samarreta oblidada en un banc.
—Em va resultar profundament incòmode. —Viatger anònim
—Quan em va oferir un glop d’un líquid ambarí dient-me "Només una gota i notaràs la diferència", vaig sortir corrent. —Passatgera desconeguda
El laboratori subterrani
Desesperat per provar la seva teoria, en Max es refugià en un antic passadís oblidat del Metro. Entre caixes de Powerade i tubs d’assaig etiquetats meticulosament, es va preparar per a la prova definitiva.
Els seus flascons tenien noms absurds:
“Condensat de transbord a Sagrada Família”, “Essència de vagó a les 8h a Verdaguer”, “Mostra de passatger suat a Clot – Estiu del 2015”
Amb mà tremolosa, va barrejar les mostres i es va injectar el sèrum. Es convertiria en el primer humà fusionat amb l’essència dels viatgers més ràpids de Barcelona.
El final inesperat
Les càmeres de seguretat van captar el que va passar aquella nit.
A les 02:43 h, un home corria pels túnels amb una velocitat alarmant. Els seus reflexos eren sobrehumans, cada moviment semblava calculat al mil·límetre.
Però no va preveure un detall. El sèrum l’havia fet massa eficient. No va poder frenar a temps i es va estavellar contra un mur en ple esprint, desapareixent com un cometa que s’apaga.
Una llegenda urbana del Metro
Quan van trobar el seu laboratori, les autoritats es van limitar a indicar "accident provocat per un individu desorientat". Però la comunitat de biohackers sabia que en Max Henderson havia trobat el secret del Centenari.
Els treballadors nocturns del Metro asseguren que, en certes estacions desertes, encara es pot sentir un home corrent pels túnels, obsessionat amb la velocitat.
I el seu fill, en Max Jr., ho va resumir amb una frase lapidària:
—El meu pare sempre deia que la ciència requereix sacrificis. Però, sincerament, no crec que Pasteur hagués recomanat injectar-se suor destil·lada del Metro de Barcelona.
Va fer una pausa, abans d’afegir:
—Si més no, va morir fidel als seus principis. Sempre deia que la suor era el futur. Ara és el primer ésser humà embalsamat en electròlits.