La groga
Vaig tard, com de costum. Ara ja em començo a sentir barcelonina, agafant el metro cada matí i posant una cara emmurriada, fent veure que vaig molt enfeinada. Així i tot, no m’hi acabo d’acostumar, al metro, on, sigui l’hora que sigui, hi passo uns vint minuts embotida enmig d’un munt de gent. No és pas dolent això, de fet, són els vint minuts més entretinguts dels meus matins. Miro la gent, mirant d’endevinar a quina parada baixaran i què hi faran allà, a què es dediquen, com es comporten amb amics i tota la pesca. Avui em ve de gust veure el Gerard, un nen que sempre puja a Urquinaona amb mi i cada cop que el veig l'han vestit amb un modelet més maco (no entenc com el deixen passejar sol per la ciutat, a mi encara ara em fa por anar sola). Aquest matí he estat de sort i tot just baixant les escales he vist com s’apropava el metro, a rebentar, com sempre. Al Gerard, o Guillem, que també en fa cara, no el veig, però sí que hi és el James, un noi alt i de ben segur que anglès, tot i que no n’és pas, de turista. Té pinta de treballar de mestre a la Pompeu Fabra; sí, segur que sí, n’estic convençuda (per què, sinó, hauria de baixar sempre a Ciutadella?). En James, però, no és massa entretingut de mirar, sempre porta una variació de la mateixa vestimenta (camisa i texans amb vambes per donar-li un toc modern) i només fa que mirar el telèfon, fent-se l’enfeinat, com tothom. Ara em giro cap a la dreta, a veure qui tinc a prop. Hi ha l’Anna, la mestra de primària que llegeix clàssics. Aquesta setmana l’he vista amb Fahrenheit 451, però suposo que ja l’haurà acabat, perquè avui llegeix una altra novel·la. Ara no puc veure quina és, però amb una mica de sort ho veuré demà. He llegit molts dels llibres que ha portat fins ara i crec que algun dia que porti algun dels meus preferits m’hi aproparé per comentar-lo, a veure què hi té a dir. Ja estem a Bogatell i per fi puc seure, aquí ja comença a buidar-se. Ves per on, ara ja no em considero tan barcelonina; conec un munt de parades pel nom, però no sabria dir què hi tenen a fora. Si ho sé és per amigues que hi viuen a prop, pel mateix nom de la parada (com Passeig de Gràcia) o perquè hi he anat amb l’escola. Sé que Bogatell està prop de la platja, que diria que tampoc he trepitjat encara, perquè hi van fer concerts durant les festes de la Mercè. Algun dia hauria d’apropar-me a la platja. La universitat està al costat del mar i, tot i que el veiem des de la finestra durant les classes, un cop sortim tinc tanta pressa per tornar a casa que ni hi penso. Tampoc és quelcom que em preocupi gaire, les platges d’aquí no tenen massa bona fama. Bufa, gairebé em salto la parada. No seria el primer cop. Ara sí que s’acaba de buidar el metro: tots els estudiants baixem i anem xino-xano cap a classe. Si hi ha alguna conferència en algun dels hotels de la vora també hi baixa gent ben vestida amb maletins, tots fent cara de professionals, però en el fons ben perduts. Quan surt un grup d’aquests de la parada tots fan cara de no saber on són, però ho dissimulen ràpidament i fan via cap a l’hotel. Però d'escoles diria que no n'he vist mai cap que baixi aquí per anar al museu blau o on sigui; n'he vist passejant per la zona, però mai hi arriben amb metro. És una llàstima, segur que serien entretinguts d’escoltar i observar. El que és una llàstima de debò és que ja entro a classe, m’he de treure els auriculars i concentrar-me, que no m'és pas fàcil perquè a classe tampoc en falten, de personatges per observar.