Bitllet senzill
- Cógeme de la mano y no la sueltes que hay mucha gente.
Les portes s'obren i entrem de pressa al vagó. Fa calor i l'olor de suor humiteja l'ambient, però aquest és el meu lloc. La mà de la meva àvia, grassoneta, venosa i suau, se'm posa a la clavícula mentre l’horitzó de la tarda es dibuixa en paral·lel al nostre recorregut. Propera parada…
- Nena en cuanto lleguemos, te preparo la merienda y te pones con los deberes.
Lesseps.
Un passatger s'aixeca bruscament i em dona un cop a l'esquena; el pes de la motxilla em desestabilitza i em veig caure a terra. Sort que la mà de la meva àvia es desplega com un paracaigudes.
- ¡Estáte pendiente, nena! ¡Que siempre estás en otro mundo!
Quan les portes s'obren, sortim del vagó, pugem les escales i els torns de sortida ens catapulten cap a fora.
Fi de trajecte. Títol esgotat. La meva àvia, la motxilla i tots els plans de la tarda desapareixen de cop. De tornada a la meva realitat. A la pantalla de les ulleres de realitat virtual es reflecteixen les meves arrugues. Demà he de demanar un altre sèrum sense falta, que ahir se'm va acabar; i que no se m'oblidi recarregar la targeta amb un altre bitllet senzill.