El 27
El dia 27 de gener de 1968, el Pepe García arribava a Barcelona amb dues esperances, una, la seva dona i l'altra, aconseguir una vida més pròspera a Catalunya, o com ell deia, "a la tierra que nos dio todo". Només arribar, el Pepe i l'Esperanza, van sentir com si haguessin fet un viatge en el temps: "Espe, cariño, esto parece otra galaxia, eh". Per a ells, Barcelona era la seva salvació, la ciutat que els acolliria, la ciutat que els va donar una vida, la ciutat que els va acollir després de ser expulsats de la seva terra.
El Pepe estava desitjant visitar Barcelona i conèixer la nova cultura amb la qual anava a conviure, però, sobretot, estava desitjant fer una cosa: viatjar en metro. La cosa més habitual per a molts, pel Pepe era un somni, una fantasia que somiava des de petit a Montijo, el seu poble. "Espe, ¿vamos ya pal metro?" Aquesta era l'única frase que el Pepe va dir durant el dia 27 de gener de 1968. Quina paciència tenia Esperanza: "Venga Pepe, aguanta hasta la tarde". La tarda va arribar, el moment amb el qual el Pepe havia estat somiant des que era petit s'anava a complir. Van entrar-hi a Urquinaona. No s'ho podia creure, el Pepe ho contemplava tot, la porta d'entrada, els treballadors, els bitllets, el revisor, les escales..., segons ell, allò era la major obra d'art de tot Barcelona, el metro, el seu metro, el de tots: "¡Que viene, Esperanza, que viene!" I sí, allà era, el metro, preparat per portar tots els usuaris que l'esperaven, uns amb molta il·lusió, com el Pepe, uns altres enfadats, uns altres amb pressa, uns altres despistats, però això, el metro no ho jutja, el metro no entén de diferències, el metro és igual per a tothom, el metro, en definitva, és l'instrument que ajudava i ajuda cada dia a milers de persones a arribar als seus destins, tant a nouvinguts com el Pepe com als barcelonins de "tota la vida". El metro no té prejudicis, el metro és servei públic i, per tant, és de tots nosaltres.
El dia 27 de gener de 1968, el Pepe i la seva dona, l'Esperanza, van agafar el metro per primera vegada a la seva vida. A partir d'aquell moment es va convertir en un lloc de trobada amb gent nova, amb el lloc que els permetia comunicar-se i conèixer la seva ciutat, Barcelona.