Subterrani
el metro de barcelona sempre ha estat més que un metro ha estat trinxera refugi escenari de lluites hi ha qui diu que les ciutats es construeixen des de dalt però en realitat neixen sota terra
aquí a baix la història es repeteix cada dia en cada trajecte en cada fre que grinyola en cada porta que es tanca a la cara d’algú que corre perquè no vol arribar tard a un altre matí que no li pertany
els anys 30 el metro va ser somni de modernitat els cartells anunciaven la nova barcelona una ciutat que ja no depenia de cavalls ni de rellotges de sol però sota terra la ciutat era també una altra una ciutat on les primeres dones que van treballar al suburbà rebien mirades de reüll on la gent llegia diaris amb notícies d’una guerra que s’acostava i no s'ho volia creure
després la dictadura els uniformes grisos els homes amb pistoles als vagons les mirades a terra els llibres prohibits amagats sota els seients els passos vigilats però no aturats perquè a sota de la ciutat oficial en creixia una altra la ciutat dels que xiuxiuejaven llibertat als túnels
arriben els 70 i el metro és fàbrica d’eslògans pintats a la nit és crits contra la fam i el silenci és olor de fum i de goma cremada és les mares que tornen de la fàbrica i sospiren a la línia 1 pensant que un dia tot serà més fàcil per als seus fills és un estudiant que llegeix marxisme en un vagó ple de policies de paisà és les mans de centenars de joves que reparteixen pamflets als passadissos abans que els llencin a la brossa
i avui avui el metro segueix sent el mateix segueix portant obrers de matinada segueix acollint els sensesostre quan la ciutat els expulsa segueix escoltant les llàgrimes de qui no arriba a final de mes mentre la megafonia anuncia la pròxima parada com si res segueix tenint passatgers sense papers que caminen amb la por enganxada a la pell perquè en qualsevol moment pot pujar un vigilant i dir-los que aquí no hi poden ser com si la ciutat no fos seva també
però el metro recorda el metro sempre recorda el metro sap que sota terra sempre s’ha xiuxiuejat sempre s’ha conspirat sempre s’ha imaginat un món millor perquè la ciutat real no és la que es veu des de les torres de vidre sinó la que es construeix cada dia en el trajecte de tornada a casa
pròxima parada lluita.