Estació Origen
Aragó? Ara no venia Passeig de Gràcia?
Bé, deu ser un error. L'home que s'acaba d'asseure davant meu és d'allò més peculiar: va de vint-i-un botó, i du un bigoti encargolat, un monocle i un barret.
No, no és només ell. Les dones, els homes, la quitxalla... Sembla que van vestits d'una altra època. Deu ser una coreografia d'aquestes... Això: una flashmob! La gravaré amb el mòbil.
Ostres, com em miren. És que no he vingut disfressat per l'ocasió. És clar, deu ser això. Però jo què sabia? Jo només vaig a comprar unes vambes al centre.
Vaja, no tinc cobertura. Que estrany...
Bé, baixaré aquí a "Aragó". Es deuen haver equivocat. És passeig de Gràcia, de tota la vida!
Surto. Camino per l'andana.
Mira, un diari. Sembla antic.
L'agafo i m'assec.
A la data hi posa 1925. Hi ha un article sobre la Societat de Nacions i un altre sobre un gran concurs de ball que s'ha fet al teatre Talia. Curiós. Deu ser una rèplica perquè és ben nou.
Estic confós. L'estació és diferent... diria que una mica vintage. Ves a saber: potser hi volen gravar una sèrie d'època d'alguna plataforma d'streaming. La feina de recreació històrica és magnífica.
Al costat meu, un parell de vailets esparracats juguen amb cromos mentre la mare els anuncia emocionada que ja arriba el metro. El pare els fa el senyal de silenci tot posant-se el dit índex als llavis.
Penso que si no em funciona el mòbil, com pagaré les vambes? Però ara que hi penso, duia diners, oi?
Em poso la mà a la butxaca, em trec el moneder i... què? Un bitllet antic de 100 pessetes? I què hi posa en aquest paperet? "G.M.B Aragó, 30 cèntims". Un moment, què passa aquí!? És una experiència de la capsa-regal? Si es tracta de l'Escape Room sorpresa que em volia regalar la Glòria, és brutal!
Se sent estrèpid de fons. La gent s'alça bocabadada. Tothom somriu. L'home es treu la boina, em dirigeix la mirada i em diu tot alçant les celles: quin gran invent, això del metro, eh?