L’última parada
El metro de Barcelona sempre ha estat un escenari de vides creuant-se, històries que neixen i d’altres que acaben. Però aquella nit, a l’últim comboi de l'L1, es va escriure una història diferent.
Eren gairebé les dues de la matinada quan en Roger va pujar a la parada de Catalunya. Només quedaven uns quants passatgers dispersos pel vagó. Una parella discutia en veu baixa a l’altre extrem, un home amb ulleres dormisquejava amb el cap recolzat en la finestra, i al seu costat, una noia amb un llibre a les mans passava pàgines sense aixecar la mirada.
Quan les portes es van tancar, en Roger es va adonar que una figura es mantenia dreta, immòbil, al centre del vagó. Un home amb un llarg abric negre i un barret que li tapava mitja cara. No semblava tenir cap intenció de seure, només es balancejava lleugerament amb el moviment del tren.
La megafonia va anunciar “Urgell”, i en aquell moment, les llums van parpellejar. Una ombra es va projectar al sostre i en Roger va sentir una esgarrifança. Quan les llums van tornar a la normalitat, l’home de l’abric seguia allà, però ara mirava directament cap a ell.
El metro va continuar el seu recorregut, però en Roger va notar que alguna cosa no encaixava. Les parades passaven, però cap veu n’anunciava el nom. Els passatgers semblaven congelats en el temps. Va mirar el rellotge del mòbil: estava aturat a les 01:47.
Va intentar aixecar-se, no obstant això, un pes invisible l’enganxava al seient. L’home de l’abric va començar a caminar cap a ell, lentament. Quan en Roger va voler cridar, la seva veu es va perdre en el silenci absolut del vagó.
“Última parada”, va murmurar l’home amb una veu freda com el metall.
De cop, el metro es va aturar en una estació desconeguda. Les portes es van obrir, i darrere d’elles només hi havia foscor.
L’endemà, el metro va reprendre el servei habitual. Però ningú va recordar aquell últim trajecte de la nit anterior. Excepte la noia del llibre, que va trobar un mòbil caigut a terra, amb un missatge a la pantalla: “No pugis al metro a l’última hora”.