Saló del còmic.
El saló del còmic
Abans de sortir de casa m'he mirat al mirall i he pensat que anar amb un xandall no era el més apropiat. He obert l’armari i he tret uns texans, una camisa i una caçadora. També em trauré les vambes atrotinades i em posaré unes botes antigues de pell de color marró. M’he mirat al mirall. La roba està bé, però el meus cabells arrissats , esborrifats i de color pèl- roig no tenen solució. He preparat tot el que em volia endur.
A mig matí he agafat la línia 5 del metro, he d’anar fins a Collblanc i allà agafar la línia 9 fins a Fira.
Duc una motxilla amb unes llibretes i sota el braç una carpeta plena de fulls.Tinc una entrevista amb un editor de còmics. He agafat els projectes que m’han semblat millors.
A dins del metro he recolzat l’esquena al racó que hi ha al costat de la porta.
He tornat a revisar els dibuixos de dins la carpeta i me n‘han caigut un parell a terra.
Propera parada: Clínic
Ràpidament he recollit els fulls just a temps perquè els passatgers.no els trepitgin.L’última d'entrar és una noia. Sembla japonesa. Va vestida com si acabés de sortir d’un còmic Manga, té els cabells de color negre molt llargs i totalment llisos, amb un serrell recte i amb unes cuetes molt llargues a dalt del cap. Faldilla curta i uns mitjons que li arriben sobre els genolls. No tinc cap dubte que és forastera. Entra amb un somriure i decideix recolzar-se a l’altre costat de la porta. Du una bossa de mà de color rosa amb uns ninotets. Treu el mòbil de la bossa i es distreu mirant alguna cosa.
He tingut una idea, he pensat que faré un personatge com ella al proper projecte.
Propera parada: Entença
No baixa gaire gent a Entença, a Sants estació hi ha més moviment.
No paro de mirar-me el rellotge , estic segur que arribaré a la fira amb prou temps per prendre un cafè abans de l' entrevista.
Propera parada: Sants Estació
Hi ha molta gent que baixa, l’ùltim és un noi que, en sortir del metro, li estira la bossa a la noia de l'altre costat de la porta. Ella i el telèfon van per terra. Sense pensar-ho baixo a ajudar-la i arrenco a córrer per atrapar el noi. La noia recull el mòbil i corre darrere meu. En arribar al vestíbul de l’Estació de Sants, el noi s’atura uns instants buscant la sortida i jo li salto a sobre. Tots dos rodolem per terra. Els papers de la carpeta cauen i s’escampen . Ràpidament apareixen dos vigilants de l’estació que atrapen el noi i li prenen la bossa. Ella ha recollit tots els meus papers, me’ls dona donant-me les gràcies. Hem d’anar a la policia de l’estació per recuperar la bossa i fer la denúncia. Ella està plorosa, porta a la bossa el passaport i diners. Jo l’acompanyo. Sortint anem a una cafeteria de l’estació. Parlem, quant està més tranquil·la li dic que jo he marxar . En acomiadar-nos quedem aquesta tarda a la Rambla, a la parada de metro de Liceu. Farem un tomb pel casc antic i soparem a la Plaça Reial.
Agafo el metro per anar a la fira. En arribar pregunto per l’editor i ja no hi és. He perdut una gran oportunitat.
Al fons veig una taula amb algú firmant llibres. M'hi apropo. Hi ha molta gent. Sobre la taula unes piles de còmics.
Darrera de la taula hi ha penjat a la paret un pòster de la portada del llibre.
El pòster és d’un vespre a la Plaça Reial . S’hi veu una noia i un noi fent-se un petó. Ella és japonesa, té el cabell negre i porta unes cuetes molt llargues . El noi té els cabells arrissats , esborrifats i de color pèl- roig.