Encants
Aquell seria el dia que per fi ho fes. Ja no esperaria més.
La por d'equivocar-se l'havia mantingut allà quiet, parat a l'andana de la línia 2 de metro, dia rere dia, desitjant ser un d'aquells valents que es llançaven sense pensar en les conseqüències.
Ells ho feien i punt. Per què ell no?
Que si era veritat el que va sentir entre xiuxiueigs, la nit que el seu pare va desaparèixer per no tornar, i hi ha trens que només passen una vegada a la vida, ell volia que fos aquest.
Just aquest en el qual cada matí, al final de l'últim vagó, ella, abstreta entre les pàgines del seu llibre, somiava en una bonica història d'amor, sense saber que ell l'observava embadalit des de l'andana de la parada d’Encants.