Desig de dilluns
Tot comença un bon dia, dilluns de molta calor, són les 8:30 del matí, la línia blava de gom a gom anunciant: propera parada Sagrera, els meus ulls busquen la màgia que es va crear dilluns passat en aquella mirada, un desconegut que dia rere dia es feia proper, tanta connexió, sense paraules, tan sols els nostres ulls, que tornaven a brillar quan ens vèiem, com si ens coneguéssim.
Pura màgia i emoció a cada parada fins que sentia: Propera parada: Entença, de nou un dia més sense el valor suficient de dir-nos res.... arribant a Collblanc un popurri de sensacions, emocions i qüestionant-me de nou, i autoconvencent-me, sí! Demà el saludo, li pregunto el nom, esperant entaular una bona conversa per conèixer el noi que fa que cada dilluns torni amb il·lusió a treballar, perquè la màgia que em produeix i el que em fa sentir quan entra a Sagrera és meravellós. Desitjo que cadascun dels lectors ho hagueu sentit en alguna ocasió.
Us preguntareu si vàrem parlar, doncs, malauradament us haig de dir que després de dos mesos de pura màgia cada matí de dilluns a divendres, de cop i volta aquell dimarts no va aparèixer, ni dimecres, ni dijous.... ni en les següents setmanes.
Vaja!! Per què tants dubtes? Això mateix em pregunto.
Tanmateix la màgia que em produeix quan sento la locució: propera parada Sagrera, el cor s'accelera, pura emoció, per la possible aparició de si pot ser aquest nou dilluns, la vida em brinda de nou la oportunitat de creuar-nos i ni titubejar uns instant, dirigir-me a ell per aconseguir una cita i poder contrastar si durant aquest temps a ell li ha passat el mateix, qui sap? Brollarà la màgia d'aquells dies?
Sense el neguit de, propera parada: Entença i sentir que pot ser el darrer dia, perquè a dia d'avui, sí, vam acabar parlant, moltes estacions plegats, anant al cinema, al teatre, amb la nostra màgia i agafats de la mà.
Història contada, desig de dilluns.