ENTRE NOSALTRES, UNA VIDA
Entre nosaltres un matí, un vagó, el metro de Barcelona, una història, una població desconeguda, una conversa de qui voldríem ser, una parada a Passeig de Gràcia que deixem passar de llarg, una cançó de jazz que tremola a les nostres orelles, un ball sense ritme de la mà d’un silenci gens incòmode, un sopar d’ahir ara ja fred, unes engrunes de pa que enganxàvem amb el dit índex, una copa de vi i dues i tres i quatre, unes estovalles brutes tipes de menjars, unes cortines fines com la meva pell que es movien fent-li cas a la tramuntana, un sostre alt ple de purpurina, una pestanya sota el nas – ser feliç, bufo – quin desig tan poc original, un viatge a la costa, a la muntanya i amb metro, una mirada penetrant, un estira-i-arronsa de cossos, un t’estimo tartamut, una promesa, una estrella fugaç que hem vist a temps – una vida – quin desig tan poc original, un Sant Jordi lluny de Barcelona i el dia a dia atrapats, o refugiats, dins de la ciutat, uns anys entre plors, riures, odi i amor, entre trucades i visites. I al final sí, entre nosaltres, una vida. I a fora, tota la que ens queda per viure. Però sshhhhh, recorda que sempre quedi entre nosaltres.