Vivències L5
Entre Camp de l’Arpa i l’Hospital de Sant Pau, ambdues estacions em deixaven a prop de casa, un pis de lloguer, un semisoterrani per ser més concret, va ser una bona època, recordo aquells tres nois amb qui convivia, penso en com deuen haver canviat i com he canviat jo, des d’aleshores.
Tot seguit Sagrada Família, encara penso en la meva àvia, quan m’abraçava mentre llegíem al balcó d’aquell àtic amb precioses vistes…
Ja som a Verdaguer, dos anys fent teatre per aquella zona i d’allà trec els amics que mantinc avui dia, ningú hi viu allà, però és el nostre punt de trobada.
Diagonal, tot i que sempre aprofito per prendre'm un cafè o anar de tendes perque m’agrada la zona, no puc evitar relacionar-la amb tu, Arnau, aquella història no va acabar bé, però ens vam estimar, oi?
L’Hospital Clínic, on han salvat un amic meu d’una malaltia greu, us en dono les gràcies…
Entença, on quedava amb una amiga meva de la feina, la Fàtima i un dia per una ximpleria ens vam enfadar i penso, per què no ho vàrem parlar?
Sants Estació, el meu lloc de treball, des de fa molts anys, gent maca que corre per retrobar-se amb els seus o per acomiadar-se … la Mònica de la Farmàcia de l’estació, que m’aconsella com si fos la meva mare…
I ja hem arribat, Plaça de Sants, el meu racó, casa meva és aquí, m’esperen els meus dos gatets, Thor i Lennon, no saben realment com els trobo a faltar quan marxo.
És increïble com tan sols unes parades de metro, uns quants minuts i he vist passar un resum de la meva vida. Són històries… vivències que m’emporto, dins de la línia 5 de metro de la meva estimada ciutat de Barcelona.