De pressa!
S'obre la porta que dona el tret de sortida de la cursa. De seguida arriba el primer revolt, cap a la dreta, i el segon, cap a l'esquerra. Arriba la recta descendent, plena d'escales. És l'obstacle més perillós de tot el recorregut. Un cop a baix, corba a l'esquerra i ja puc veure l'arribada. Vaig ben de pressa en sentit el pip-pip de la meta i guanyo la cursa! En la celebració, miro la meva companya de curses, que venia darrere meu, en segona posició, i... on és la mama? No ha pujat al metro amb mi?