El metro de l'amor
Veure com et desenvolupes en el metro em diu molt de tu. Necessitava veure’t en aquest espai. Necessitava explorar aquesta faceta de tu. Retrobar-te, i que fora d’aquesta manera.
Abans de veure’t tenia dubtes, esclar, i em preguntava, eres dels que cedeix el seient a les persones que el necessiten, o dels que espera que ho faci un altre? Puges pel teu propi peu les escales o, en canvi, t’estimes més deixar-te dur per les mecàniques? Dones diners als venedors de Chupa Chups? I als que fan free style? Llegir o mòbil?
El metro amb tu és més divertit, no t’enganyaré. I ara sé que mai t’asseus perquè vas directe a la zona d’unió dels dos vagons, i mira que és incòmoda, que balla tot el sòl, però crec que ho fas per passar desapercebut, per no molestar ni que et molesten. Que intel·ligent. A mi m’agrada perquè puc jugar a veure quan aguanto dreta sense desequilibrar-me.
Ara sé que sempre et deixes dur per les escales mecàniques i que, de vegades, se te’n van els ulls als culs de les noies que et passen pel costat. Les noies sempre anem amb pressa i pujar escales fa bon cul, suposo que per això les pugem.
Sé que mai dones diners als venedors de Chupa Chups perquè mai portes res solt, però hui t’has trobat 1 € i has volgut comprar-me’n un de sabor a maduixa. Als que fan free style tampoc els dones mai res, però et fan una certa gràcia, ho sé.
Ni llegir ni mòbil, sempre música als AirPods, menys hui que vaig jo i et faig moltes preguntes. Si em caigués a la via, em rescataries? Sé que em diràs que no. Eres tan mentider. Em tiro? És broma, no pateixis.
A la tornada, com que són vora les onze de la nit, trobem seients lliures. Ens asseiem. Aquesta és l’hora de l’amor. La noia de les flors ha defensat hui el TFG. El seu xicot, el noi del costat, li ha regalat les flors i l’ha convidada a sopar. El jove encorbatat descansa, amorós, el cap al muscle de l’altre jove, que l’ha esperat a la sortida de l’oficina on treballa. Uns adolescents es fan petons i comparteixen auriculars, és de les seves primeres cites.
Sempre comentem les impressions que ens fa la gent del voltant. Està tot ple de parelletes i tu i jo quasi que ho semblem. Algú comentarà sobre nosaltres? Poso la meva cama damunt de la teva i és el més a prop que estarem mai de ser una parella. Ens agrada fingir-ho perquè ens agrada jugar a ser com la resta.
De sobte, la xica de les flors baixa a la seva parada. Sembla una mica trista per separar-se del noi, però, al mateix temps, està eufòrica, deu haver sigut un dia molt intens per a ella. Des de baix, abans que es tanquen les portes, crida “¡Amo a este chicoooo, lo amooo!” i tots mirem el noi, que està una mica avergonyit i fa un gest com d' “aquesta tia està boja”, però li llança un petó a l’aire. Quan es tanquen les portes i ens movem, la noia fa l'intent a de córrer perseguint el metro, però el metro és més veloç. Quina gràcia de performance, m’encanta l’amor.
Així és l’hora de l’amor al metro. Estic contenta de viure-la amb tu, tot i que tu i jo mai més... ho saps, no? Sé que tu i jo mai més, i que ho saps, i que és un punt final, però, en certa manera, m’agrada que ho sigui per poder conèixer-te en altres facetes i, mira, hui t’he tornat a conèixer al metro. T’he conegut hui més a fons que en cada una de les nits en què ens hem estimat.
Potser no estem fets l’un per l’altra, però sempre ens quedaran els viatges en metro, i ja saps que això em diu molt de tu, i m’encanta saber més de tu.