Les noies del metro
La Mireia i la Carlota no es coneixien de res, però un dia van coincidir al metro, totes dues viatjaven camí a la feina, al matí el metro ben ple, una persona s'aixecà del seient i totes dues van fer l'intent de seure, va ser en aquell instant que es van trobar, una li diu a l'altre que segui ella, però finalment cap seu, una persona més ràpida els treu el lloc.
Totes dues es miren i somriuen, aleshores comencen una petita conversació, sobre el camí a la feina, la gent del metro... Dues parades i la Mireia baixa, la Carlota segueix unes parades més, mentre pensa que la Mireia sembla una noia molt maca.
Al matí següent, es tornen a trobar, casualitat? Doncs no, la Mireia i la Carlota fa molt temps que agafen cada dia el mateix metro a la mateixa hora i el mateix vagó, simplement no s'hi havien fixat mai, ara sí que ho feien, i cada dia parlaven una mica i es coneixien. Tant l'una com l'altra s'agradaven molt, la Carlota es va començar a enamorar, però sabia que la Maria tenia parella, i a més pensava que era una noia massa interessant per a ella, així que ella estava orgullosa de poder ser la seva amiga, però sabia que seria el seu amor platònic.
Així van estar un temps, però un dia la Carlota li va dir que havia de marxar un temps a fora, a cuidar la seva àvia. Aquell dia es van acomiadar amb una abraçada molt emotiva, no es van donar els telèfons ni res...
Així la Mireia va continuar fent el mateix viatge molt temps, pensant en la Carlota, una noia molt maca, una pena no poder seguir l'amistat més temps.
Però un dia, per a sorpresa de la Mireia, en pujar al metro, la va veure, la Carlota era altre cop allà, es van fer una abraçada, i van començar a parlar un altre cop, com si el temps no hagués passat, totes dues estaven molt contentes. Aquest cop sí, després d'un temps es van donar els telèfons, la seva amistat era bastant forta, però només compartien aquests petits moments de metro.
Un dia, després de molt temps, la Mireia va explicar a la Carlota que estava bastant trista, ho havia deixat amb la seva parella. La realitat era que la Mireia sempre havia estat enamorada de la Carlota, i volia intentar alguna cosa amb ella, però no tenia clar que a la Carlota li agradés. Que curiós, dues persones que s'agraden molt, però cap té clar que sigui corresposta…
La Carlota li va proposar fer una quedada, per tenir més temps de parlar i conèixer-se, la Maria va acceptar encantada i així ho van fer. Van tenir una cita bastant maca, van anar a un lloc que coincidien que els agradava molt i van estar molta estona parlant. Cada una va marxar a casa, pensant que va estar molt bé, i que havia guanyat una amiga més a la seva vida.
Però la Mireia, tot i ser molt tímida, no es va quedar satisfeta, i volia intentar alguna cosa més, pensava que si no era corresposta, no passava res, almenys ho havia intentat, i no es quedaria amb les ganes. Així va aconseguir una segona cita, i allà sí, es va llençar, i va resultar que sí que era corresposta, totes dues es van fer un primer petó, i van poder parlar sobre el que cada una sentia, van riure bastant, la situació era curiosa.
Tot això va passar fa pocs dies, avui, continuen parlant i trobant-se cada dia al metro, i algun cop tenen alguna cita, van a poc a poc sense saber on arribaran, però gaudint del trajecte d'aquesta nova etapa juntes.