EL FIL D’ARIADNA
EL FIL D’ARIADNA
L’Ariadna surt de la universitat amb el títol a les mans. Ha acabat la carrera. Els últims anys han estat un laberint de llibres, exàmens i somnis a mig escriure. I ara? Ara es troba davant de la vida. Sense mapes. Sense instruccions.
Baixa les escales del metro.
Avui podria seguir el mateix camí de sempre… o fer un pas endavant.
���� Zona Universitària – Inici
Les portes es tanquen darrere seu. El viatge ha començat.
���� Maria Cristina – Generositat
El vagó està ple. Un home amb una gran maleta lluita per entrar. L’Ariadna es mou instintivament per deixar espai. No diu res, però el somriure de l’home li ho diu tot. Les petites accions compten.
���� Poble Sec – Empatia
Una dona gran intenta pujar amb un cotxet. Ningú l’ajuda. L’Ariadna sí. La seva mà, abans temerosa de créixer, ara és forta. I en aquest simple gest, entén el que abans només havia sentit en teoria.
���� Paral·lel – Reflexió
L’Ariadna es veu reflectida en el vidre del metro. S’hi reconeix? O és algú nou? El mirall no respon.
���� Liceu – Resiliència
Un jove perd la paciència i es discuteix amb algú. L’Ariadna podria ignorar-lo, però en lloc d’això li diu:
—Tots passem per moments difícils, però cada parada ens ensenya alguna cosa nova.
El noi la mira, desconcertat. Ella somriu i segueix el seu camí.
���� Catalunya – Transbordament
Aquí sempre canviava de línia. Sempre.
Però avui no. Avui trenca la rutina. No tot són títols, exàmens i currículums. Hi ha alguna cosa més. Un destí més gran.
���� Passeig de Gràcia – Saviesa
El metro es mou, i amb ell, l’Ariadna. Ja no és la noia que va entrar a Zona Universitària. Ara sap que el coneixement no és només teoria; són les persones, les experiències, els camins inesperats.
���� Vallcarca – Punt de No Retorn
Les portes s’obren. L’Ariadna fa un pas fora del vagó. Es gira. Mira enrere un últim cop. Somriu.
I desapareix entre la multitud.