El gran viatge de la Lìnia 0
El Gran Viatge de la Línia 0
Després de molts anys de retards i de superar els pressupostos desbordats, avui Barcelona celebra la inauguració de la Línia 0, una gran línia circular que cobreix tota l'àrea metropolitana i arriba fins a Lleida, Castelló i Perpinyà. Aquesta línia és la més ràpida del món, i Barcelona torna a ser pionera. Permet viatjar a la velocitat de la llum, anar i tornar de la plaça Catalunya en menys d’un segon. La via es doblega sobre carrils magnètics impulsats per un sistema únic al món d’aire i absorció. Els trens de centèsima generació circulen simultàniament en els dos sentits de les agulles del rellotge, com un homenatge al temps. Els viatgers ja no es queden atrapats en les llargues esperes de les hores punta, sinó que es desplacen a una velocitat vertiginosa; més que viatjar, es tele-transporten, com diu el president de TMB, que presenta la nova campanya: TMB va i bé cap al futur i mai falla.
Avui, dia de l’estrena, el viatge inaugural surt a les set del matí amb el rei, la reina i la resta de les autoritats. El rei dispara en direcció contrària a les agulles del rellotge, amb el president de la Generalitat i el primer ministre francès, mentre la reina fa mutis i emprèn el camí invers, amb els ministres i els alcaldes de Castelló i Perpinyà a bord. Els primers moments són d’eufòria: cent mil persones a la plaça Catalunya celebren l’esdeveniment amb castells, les fonts d’aigua renovades, transformades per l’esdeveniment, ara lluïen en un espectacle de colors desbordants, i un piromusical en directe. Però, a mesura que passen les hores, la multitud comença a dissipar-se en veure que ningú torna. La línia ja s’ha inaugurat, però el misteri persisteix.
El doctor Portals, científic responsable del projecte, parla amb calma:
— “S’ha complert el que podia passar, una possibilitat entre un milió. La línia ha creat l’efecte sincrotró i ha enviat tots els viatgers a l’infinit. Han caigut en un forat negre, i això confirma la meva teoria. Els que han partit no tornaran mai més, però són feliços. Han superat els límits del temps i es troben, sense dubte, al paradís, joves per sempre, tal com va predir Einstein.”
L’ajuntament emet un comunicat clarificador per calmar els ànims:
— “No es preocupin. El viatge no ha acabat com esperàvem, però el nostre objectiu s’ha complert: el transport metropolità és ara infinitament més ràpid. Fins i tot si els nostres viatgers han quedat atrapats en dimensions paral·leles, els retornarem el preu del tiquet i els regalarem una targeta per 10 viatges gratis a les noves 2.000 estacions.”
Malgrat l’absurd de la situació, la ciutat de Barcelona segueix amb la seva vida impertorbable. A mesura que passen les hores, la gent comença a murmurar una nova esperança: “Quan una porta es tanca, una altra s’obre cap al desconegut.”
Barcelona, la ciutat olímpica, transformadora per naturalesa, no es rendeix mai. Quan el camí es complica, el fa seu, l’eleva i el converteix en oportunitat. El futur? Sempre una nova parada a l’horitzó. Barcelona, com un tren imparable, trenca les barreres del temps i segueix avançant cap a l’infinit, i més enllà.