La Matrix Barcino 929
La nova tuneladora Matrix Barcino 929, una bèstia mecànica alimentada per la vibració de la terra i rajos còsmics, havia estat dissenyada per a fer història. La seva força era tal que superava mil tancs Merkava i es movia sola, sense necessitat de conductor. Al principi, semblava una innovació impressionant. Però, com sol passar amb els enginys dissenyats per aquells amb més entusiasme que sentit comú, les coses no van sortir com s’esperava.
El professor Pinyerón i la seva col·laboradora, la Dra. Minerva Tòfona, havien estat els cervells darrere de la idea. Els dos genis bojos del laboratori de tecnologies improbables eren coneguts per la seva capacitat per inventar solucions desmesurades a problemes que ningú sabia que existien.
Un petit error de disseny en la programació de la màquina va fer que la Matrix Barcino 929 sortís de control. Va començar a excavar més ràpidament del que qualsevol humà podria seguir. Primer va trencar la Línia 9, i després va seguir excavant fins arribar a la Corunya. A Barcelona, la tuneladora va acabar amb la Sagrada Família i va esborrar el Camp Nou del mapa. En menys d’una setmana, la màquina ja travessava l’Atlàntic.
"Com pot ser que hagi arribat a Nova York?" va preguntar el professor Pinyerón amb una mirada perplexa mentre mirava la pantalla de control.
"És més ràpida del que pensàvem," va respondre la Dra. Tòfona, "però no crec que la direcció sigui la més apropiada."
La Matrix Barcino 929 no es va aturar. Era com una força de la natura, com un cuc de terra amb ganes de conquerir el món, una força primitiva que desconeixia els límits humans. La seva capacitat de perforar la terra era tan gran que el planeta començava a transformar-se en una mena de Gruyère gegant, amb forats que no podien ser reparats.
Mentre els humans intentaven frenar el desastre, el professor i la Dra. Tòfona miraven els seus ordinadors amb una mena de resignació científica. "Bé, potser hem superat la dominació terrestre", va dir Pinyerón. "Però mai havíem estat tan a prop d’assolir el somni de conquerir l’univers. O almenys de fer-ho d’una forma increïblement ridícula."
De sobte, els marcians van començar a riure. "Ho sabíem," van dir des de les profunditats de l’espai. "Els humans mai no entenen els límits de la seva pròpia creació."
I així, mentre el món s’esfondrava, la Matrix Barcino 929 continuava excavant cap a l'infinit, convertint la Terra en una enorme bola de formatge i enviant els humans al límit de l’abisme, deixant-los tan a prop d’assolir la dominació universal que ni ells mateixos podien creure el que estaven veient. Els marcians encara riuen.