Cent anys sota terra
El murmuri del Metro de Barcelona, amb els seus vagons lliscant-se sobre els raïls i el ressò de passos, amagava un secret en el seu centenari. L'Aina, restauradora de TMB, preparava una exposició amb objectes històrics, entre ells un rellotge d'estació dels anys vint. Aquest rellotge, amb les agulles immòbils excepte a mitjanit, va portar l'Aina a un viatge en el temps.
Després de l'esdeveniment inaugural, a les 23:59, el segon del rellotge es va aturar i un esclat va ressonar al túnel. Les agulles van avançar a les 00:00 i la llum es va apagar. L'Aina es va trobar en una estació de Lesseps del 1924, amb cartells de ceràmica i un tren antic. Un revisor la va convidar a pujar i l'Aina, amb dubtes, va acceptar.
Al tren, l'Aina va conèixer Joaquim Batet, un enginyer que el 1924 va viure una experiència similar. Batet li va explicar que el rellotge era un portal al temps i que el Metro era una xarxa viva amb secrets amagats. Li va explicar que el rellotge el va portar al futur i va poder veure com canviaria el metro.
En arribar a l'estació de Lesseps, Batet va instar l'Aina a tocar les agulles del rellotge. L'Aina va girar les manetes a les 00:01 i un enlluernament la va embolicar. Quan va obrir els ulls, l'estació havia tornat a la normalitat i el rellotge havia avançat un minut.
L'Aina es va quedar amb la incògnita dels secrets del Metro, preguntant-se si havia estat un somni o una realitat. El rellotge, mut, guardava el misteri del viatge en el temps. El Metro va seguir el seu curs, ignorant el passat i el present que s'havien entrellaçat durant un instant.
El rellotge, amb les seves agulles immòbils excepte a mitjanit, era la clau d'un misteri que transcendia el temps. L'Aina, intrigada, va decidir investigar més a fons, buscant respostes en els arxius de TMB i en les llegendes urbanes que circulaven entre els treballadors del Metro. Va descobrir que el rellotge havia estat trobat en un magatzem oblidat, amagat entre objectes antics i polsosos. Ningú sabia d'on venia ni com havia arribat allà.
Les llegendes parlaven de viatges en el temps, despertats per l'energia del rellotge. L'Aina va començar a connectar els punts, adonant-se que el viatge en el temps no havia estat una casualitat, sinó una crida d'auxili.
L'Aina va comprendre que la seva missió era protegir el rellotge i evitar que caigués en mans equivocades. Amb l'ajuda de Batet, que havia dedicat la seva vida a investigar el fenomen, van traçar un pla per tancar el portal del temps.
Van descobrir que el rellotge només podia activar-se a mitjanit, quan els dos mons es connectaven. Van decidir utilitzar aquest moment per retornar el rellotge al seu temps, tancant el portal darrere seu. Amb una barreja de por i determinació, l'Aina i Batet van viatjar al túnel on el rellotge havia estat trobat. Allà, amb el rellotge a la mà, van esperar que arribés la mitjanit.
Quan les agulles van marcar les 00:00, l'Aina, amb el cor accelerat, va girar les agulles del rellotge, obrint un portal al passat. El rellotge, atret per l'energia del portal, va entrar al portal, desapareixent en la foscor. L'Aina va tancar el portal, alliberant la ciutat del misteri.
El rellotge, ara desaparegut, va ser guardat en un lloc segur, lluny de les mans curioses. L'Aina i Batet van guardar el secret, sabent que havien evitat un desastre. El Metro va seguir el seu curs, ignorant el passat i el present que s'havien entrellaçat durant un instant.