Ceguesa virtual
Venia d’un dia de treball dur. Portava des de les 6:30 del matí fora de casa i ja era hora de tornar, eren les 20:30 i encara havia de fer-se el dinar per a l’endemà.
Va baixar per les escales que conduïen a la parada de la línia 3, a Diagonal, res, el seu trajecte habitual.
Aquell dia, però l’andana estava més plena de gent del que estava normalment. Perfectament hi havia cent persones. Ella va intentar avançar, ja que l’estaven aixafant com a una anxova de llauna.
-Perdoneu, haig de passar.
La resta d’éssers humans que estaven allà, ni se la miraven ni la sentien. Com si no hi hagués ningú. Miraven absorts l’aparell de pocs centímetres que duien a les mans. Sense parar. Sense pensar. Lliscaven els dits per la pantalla, sense prestar atenció al contingut del vídeo. Simplement, passaven el temps.
La noia va intentar passar entre dos homes que feien 1,90 m, però que estaven tan ajaguts mirant el mòbil, que podien passar per una persona d’1,60 m perfectament. En intentar-ho, molt arran de la via, va rebre una empenta d’una persona que ballava al ritme d’una cançó italiana. I va caure.
Va caure a la via amb tanta mala sort que es va colpejar el cap amb un tros de metall i va quedar inconscient. Ningú se’n va adonar, és clar, el món digital era molt més interessant.
El metro va passar i la vida d’aquella noia va acabar. El conductor no la va veure i si l’hagués vist, tampoc hauria pogut fer res, tot passa massa ràpid.
Poc després, la línia verda, en direcció zona universitària, va passar a estar tallada. “Fora de servei per atropellament d’una persona a la parada Diagonal de la l3”. “El metro només circula en una direcció fins a nou avís”.
-Buff, mare meva! Ja està bé! No es podria haver mort d'una altra manera? Sempre molestant als altres!-cridava un senyor amb els auriculars posats.
-Quina raó tens! Si estàs boja no donis per cul! -cridava un altre amb el telèfon a la mà.
Tot eren comentaris cap a la difunta dona. El que no sabien era que es podria haver evitat. Que no havia sigut intencionat. Que la noia tenia molts plans per la seva vida. Que treballava buscant la cura per una malaltia minoritària infantil.
Només si l’haguessin vist, si no estiguessin atrapats pel món imaginari d’Internet i es fixessin una mica més en la realitat, res hagués succeït. Però ves, era més important veure tutorials per muntar un canapè, sense tenir-ne un o bavejar davant una noia en bikini
a les Maldives.