EL NOSTRE LLIBRE
Asseguda al seient d'un vagó del metro, em trobava absorta en la lectura de l'esborrany d'un llibre que estava escrivint un bon amic, que em va prestar perquè li donés la meva opinió, com sol fer de vegades, només que aquesta vegada estava entre sorpresaie intrigada. Feia una setmana que llegia, però avui volia acabar l'últim capítol . Eren 300 pàgines, en les quals vaig poder comprovar que més que interessant el que llegia era part de la història de la meva vida. Mai vaig pensar que el meu amic s'hagués decidit finalment a escollir per a aquest llibre una història sobre algunes de les meves vivències i que ell va viure també amb mi. Sabia que jo solia llegir en els llargs trajectes de metro en anar i tornar de la feina. Vaig acabar el darrer capítol en què deia que llegint em vaig passar de la meva parada. En aquell moment , vaig aixecar la vista . Oh ! Va sonar el meu mòbil, era ell.
-Ets a Liceu? -em va preguntar.
-No, a Passeig de Gràcia, m'he passat de parada...acabo de llegir el darrer capítol de l'esborrany del teu llibre.És increïble, en llegir-lo he tornat a viure aquests temps inoblidables que vam viure.
- Aleshores...t'ha agradat?
- Publiquem?
-És clar!
-Endavant!
- Ens veiem ara a Passeig de Gràcia.