L'última estació
L´ÚLTIMA ESTACIÓ
Marta treballava a una botiga nou hores diàries movent caixes i arreglant prestatgeries. Li feien mal els peus i volia ser a casa aviat.
Joanic
Era tard i el comboi anava mig buit. Va seure i va reprendre la lectura de la seva novel·la noir, només per no adormir-se.
Verdaguer
“Jonathan amagat darrere la cortina del despatx, respiraba agitadament. Walter Jones arribaria de la reunió amb la fiscalia amb totes les proves que podien escapçar la banda de narcos.
Charlie li pagaria 250.000$. Només havia d'esperar que l'advocat deixés el maletí i tornes a marxar. Ell ho agafaria i saltant pels terrats, arribaria fins al metro, on podria perdre's entre la multitud."
Girona
Es van obrir les portes del vagó i un home va entrar bruscament al darrer segon. Sense alè, va asseure’s al costat de la Marta, que seguia amb la seva lectura. L'home duia la caputxa posada i abraçava contra el pit alguna cosa amagada a l'interior de la dessuadora negra.
“Jonathan va sentir el forrellat de la porta. Tremolava, aquest era un cop perillós, però prometia diners fàcils. Charlie hi confiava, va valorar la seva habilitat a saltar parets i teulades, mai no aconseguien atrapar-lo.
Walter Jones va deixar caure l'abric a la butaca, va col·locar el maletí sobre l’escriptori i el va obrir”.
Passeig de Gràcia
Mentre llegia, la Marta observava les mans tremoloses de l'home, creuades sobre el pit, tan sols podia veure el seu perfil sota la caputxa.
Urquinaona
“L‘advocat va començar a revisar els documents i es va servir una copa. Jonathan va pensar que les coses no anaven segons el previst. Walter Jones havia d'assistir al sopar de col·legiats i la seva dona ja l'esperava al vestíbul de l'hotel.”
Jaume I
-Per on vas?- va preguntar l'home sense mirar-la, la noia no el va entendre -La novel·la, dic, per on vas?-, -No ho sé…- va contestar ella, -llegeixo per no dormir-me durant el trajecte.
-Acaba malament, saps, acaba molt malament!- li va respondre l'estrany. Ella, va tornar a refugiar-se en la lectura, una mica inquieta.
“L'advocat es disposava a escanejar tots els documents, es va aixecar en direcció a la finestra, alhora que s’afluixava el nus de la corbata. Aixo no estava previst, si havia d'utilitzar l'arma, encara que lliurés a Charlie el maleït maletí, adeu als 250.000$"
Bruscament el comboi va augmentar la velocitat, emetent un grinyol per la fricció dels rails en agafar la corba.
La Marta s'havia colpejat amb la barra i estava atordida. Mentre el tren frenava, va veure amb claredat el vell rètol de l'estació on entrava el comboi:
Correos
De sobte, tot el tren va quedar a les fosques, se sentien crits d'auxili. Es van obrir les portes i van sonar dos trets, un home encaputxat corria per l'andana.
Quan va tornar la llum, era groguenca, color sèpia. La Marta va sortir a la andana, no va veure ningú.
No era exactament com s'ho havia imaginat mentre llegia, però es trobava al despatx de Walter Jones. La butaca amb l'abric, l'escriptori, la finestra per on entrava l'aire ondulant la cortina.
Aleshores va sentir un gemec de dolor, l'advocat intentava parlar, mentre es dessagnava per les ferides de bala.
A l’escriptori va veure la seva novel·la, oberta per una pàgina on es podia llegir: -“Només tu coneixes la sortida.”-
No era una llegenda urbana. Havia entrat en una altra dimensió, estava atrapada a Correus l'última estació, on la realitat i la ficció es fonen a negre.