AIXECAR EL CAP
El metro de Barcelona es mou com un rèptil gegant pels túnels, arrossegant amb ell un batibull de vides inconnexes. El vagó és un ecosistema d’auriculars, llum blanca de pantalles i mirades clavades en el no-res. Tot és una coreografia silenciosa d’indiferència.
Ping. Portes obertes. Una nova onada de cossos s’amuntega dins. Entre ells, un senyor gran. Es mou lentament, com si l’aire li pesés. L’esquena doblegada, les mans tremoloses enganxades a una barra freda. Els seus ulls, aquosos i gastats, busquen un refugi. Un seient. Un gest.
Res.
Els passatgers continuen en el seu trance. Un home amb vestit ajusta el nus de la corbata sense aixecar la vista. Una noia amb dessuadora es passa el dit per la pantalla tàctil, lliscant en un infinit de vídeos sense ànima. Un adolescent amb la caputxa posada es fa el mort. El metro arrenca. El vell s’esgarrapa a la barra, balancejant-se amb el moviment brusc del comboi.
I aleshores, un petit tall en el teixit de la indiferència.
Uns ulls es desperten. Uns 35 anys, potser. Cabells recollits en un monyo improvisat. Ulls vius, presents. Registra el vell, analitza la situació. Es mossega el llavi. Espera. Algú altre ho farà? No. Esclar que no.
S’aixeca.
—Segui aquí, sisplau.
La veu trenca el silenci esmorteït del vagó. Alguns parpellegen. Però ningú no es mou.
El senyor gran la mira, desencaixat. Com si aquell gest fos una relíquia d’un passat llunyà. L’emoció li sacseja els ulls humits. Fa un pas. Un altre. S’asseu, amb un sospir que porta segles a l’esquena.
—Moltes gràcies, filla.
Ella somriu. I ell ho veu. La panxa. Rodona. Plena. Sis mesos, ben bé. Se li talla la respiració. Es vol aixecar? Se li ha de tornar el seient? Els seus pensaments es desordenen.
—No es preocupi —ella el talla, endevinant-ho tot—. Estic bé.
I el metro continua. Els túnels llisquen darrere els vidres. El monstre metàl·lic segueix devorant estacions. Però ara, entre tanta desconnexió, queda una escletxa de calidesa. Una esquerda en la maquinària freda de la ciutat. Un record que, potser, demà, farà que algú altre aixequi el cap.