Avi Jubilat
Avi Jubilat
Cada tarda des que m’he jubilat agafo el metro a Plaça Catalunya per l’entrada que hi ha just a la Rambla per anar a buscar la meva neta a l’escola.
Just quan estic al bell mig d’aquella gran rotllana, estic intentant esquivar tot un munt de passatgers que van sempre corrent i no s'adonen de qui els passa pel costat. Finalment, quan he pogut sobreviure a tota aquesta marabunta, ja estan just a l’andana direcció a Trinitat Nova esperant-lo, em venent aquells records d’estudiant Universitari, quan més d’un cop havíem hagut de córrer i cames ajudeu-me per no rebre pas un cop d’aquells bats, que portaven les urpes d’aquells goril·les ... Sort que eren unes altres èpoques i per fortuna ara no ens passa [...].
Però ara em toca batallar amb un altra tipus de “miuras” que aquests són els estrangers que ni miren per on van, com així mateix encara et donen un cop en pujar al vagó per ser els primers de poder trobar un seient per seure, perquè pobrets jovenalles encara estan casats de tant caminar per veure els monuments de la ciutat, que com bé ja deia el, Peret, Barcelona és bona quan la bossa sona.
Això sí, encara que hi trobis algun inconvenient no et queixis pas ates que potser encara reberes alguna cornada de tots aquest brous que porten la veu cantant.
Final ment arribo a la parada de Lesseps i sort que haig de sortir per l'eixida contrària a les del turistes.
Aleshores sí, que vaig ben tranquil fins arribar a l’escola de la meva petita, que de seguida que em veu se'm llença als braços dient-me:
-Iaio ,avui sí, que ens toca anar a la xocolateria!