Tancar porta
En un món modern que fa estona es fa sentir, de cotxes autònoms, robots humanoides, gossos robots, i intel·ligències artificials que d'artificial no tenen res; un món futurista com si fos tret d'un còmic de Stan Lee; avui és realitat l'impensat.
En aquest any es compleixen 100 anys de la creació del subterrani, “metro” a la ciutat cosmopolita , 100 anys de moltes línies de metro, estacions i una connectivitat gairebé perfecta, Imaginem les històries que podrien cabre en tants anys; n'he sentit algunes, com la dels fantasmes en “estació Rocafort”, les línies tan subterrànies que semblen que estàs anant al nucli de la terra com l'l9, la línia transversal com l' l1 i així podria continuar.
El ritme frenètic de la ciutat t'adapta ràpid a la seva velocitat, tots estan atrafegats, si sents un vagó i sentiu la brisa de l'arribada d'aquest, automàticament l'ona de gent accelera el seu ritme i et porta amb el corrent d'ansietat, com si en 3 minuts no hagués de passar un altre metro… en fi; sensacions quotidianes.
En aquest any ja sabem que s'està implementant l'autonomia de les línies com l'L9, la qual està automatitzada. En l'aniversari “ juny del 2025 “ se celebra i s'anuncia; juntament amb un acte del ajuntament l'automatització de totes les línies del metro de la ciutat, sorpresos els concurrents aplaudeixen, assentint amb els treballadors que ja han pactat un lloc de treball dins de l'àrea mobilitat sense perdre el seu lloc en reemplaçament de l'automatització de les màquines .
Era un dilluns 7 de juny del següent any, 2026,viatges sense humans conduint les línies, semblava el 2090 però no, el sistema va ser un èxit durant el seu primer any i pres d'exemple en altres països de la UE. Tot semblava anar per bones vies…
Fins que una matinada un grup de grafiters van esmenar el seu viatge cap al vandalisme a la baixada jaume 1 l4, organitzats com un exèrcit romà van grafitar en 1 minut 5 metres de vagó com un llapis en un quadern .
El primer dels grafiters arriba a veure que una de les portes del transport s'obre, curiós, queda dins del vagó en el qual els sistemes d'encenen provocant un rar curtcircuit en les pantalles i la veu va començar; tancar porta en un loop que no cessava, desesperat el bandit, tracta d'escapar quedant portes endins de la màquina i deixant enrere i fora als seus companys. “ Benvingut a tancar porta “ diu amb paraules saltades la veu diària de cada metro, com si estigués exorcitzat, s'obre la porta de sortida, però al primer pas del grafiter es tanca, fa un pas enrere, s'obre i es deixa anar a escapar , la porta comença a obrir-se i tancar-se quin ventilador a l'estiu Barceloní, el grafiter sofreix la pèrdua de les dues cames en el salt, cridant desesperadament crida els seus col·legues, fugen, traumats sense poder escoltar la versió del prèviament ferit. Des d'aquest dia, el metro autònom es va transformar en un malson, no es va poder detenir, el “ tancar porta “ automatitzat va ser un abans i un després… per a malament, desenes de morts assassinats per les portes, vagons de metro que generaven xocs, canvis de vies, el caos es va apoderar de la ciutat des d'aquest dia. El problema va ser un virus terrorista ocasionat per l'oposició política, demostrant així la fragilitat de tal sistema. El 2027 sembla portar bons averanys o almenys això em fa sentir la brisa del metro, conduït per un humà, com en el començament, que s'acosta, i entre la multitud em perdo d'ansietat com una ona desesperada per arribar al meu pròxim destí .