Distopia
Passeig de Gràcia. Diuen que el passadís travessa tres carrers pel subsol. Les parets estan decorades. Ajuda a sortir d'aquella idea de distopia que sorgeix com a realitat veraç, mentre transcorren els segons lentament veient com perdem la vida sense mirar on anem durant deu minuts entre Gran Via i el carrer València.
L'arribada a l'andana retorna la celeritat amb què caminem. Diuen que la gent ha deixat de llegir. Ja som tres persones amb un llibre a la mà. Fa dues setmanes els combois anaven plens de llibres i roses. Són aquests que avui llegim, mostres d'afecte rebudes a la Diada? Potser són passatgeres que, com jo, porten dues dotzenes de llibres llegits des de principi d'any.
Serà el plànol del metro de Barcelona l'escenari de les ficcions d'aquelles persones que, provocades pel silenci del vagó, tenen converses xiuxiuejades mentre es miren còmplices?