UN VIATGE A LA HISTÒRIA EN METRO
UN VIATGE A LA HISTÒRIA EN METRO
La senyora Quimeta cangurava el seu net aquell matí perquè el nen tenia vacances de Nadal i els pares havien de treballar. Àvia i net decidiren anar a uns grans magatzems de Plaça Catalunya perquè el vailet triés els regals que demanaria als Reis. Varen agafar el metro a Montbau, que és on vivia la dona.
-Saps, rei? Quan l’avi i jo vàrem venir a viure a aquest pis, aquí no arribava el metro; havíem de venir en autobús, i era ben pesat anar al centre; ara, en canvi és un moment. Aquest any es commemora el centenari del metro de Barcelona; al principi, només cobria el trajecte de Lesseps a Pl. Catalunya.
-Doncs, quin rotllo, no, àvia?
-Sí, fillet, un bon rotllo, ja ho pots ben dir...
Com que era principi de línia, van poder asseure’s plegats.
-Ja veuràs, quan arribem a Passegi de Gràcia, hi ha l’ambientació del primer metro. Abans l’estació es deia Aragón.
Efectivament, el nen va poder comprovar el que deia l’àvia.
Tot d’una, va esdevenir un fenomen estrany: el vagó començà a girar sobre si mateix mentre emetia els llums feien pampallugues i se sentia estrèpit metàl·lic.
-Nino, que estàs bé? T’ha passat res? No sé què ha estat això...
-Pau? On ets, fill?
Però per més que buscà no el trobà enlloc. Demanà ajuda a la resta del passatge entre sanglots de preocupació. Però ningú no acabava d’entendre què deia i li recomanaren que baixés a la propera estació i ho expliqués a algun vigilant.
Així ho va fer, però la prenien per boja.
Després de molt patir, decidí agafar un autobús per anar a donar la notícia a la seva filla.
-Senyor, com els ho diré, que he perdut el nen?-remugava desesperada.
Decidí passar primer per casa seva per fer-se una til·la: estava massa trasbalsada per presentar-se d’aquella manera a casa de la filla. Però aquell dia no havia acabat de rebre sorpreses encara, ja que va trobar la filla, estudiant a la que havia estat la seva habitació de soltera.
Quan va mirar d’explicar-li tot allò del nen, la filla va trucar a emergències mèdiques: potser la mare havia fet un brot psicòtic, la qual cosa era ben estranya a la seva edat.
Potser la Quimeta havia fet literalment Un viatge en el temps...
MIDÚ, març de 20205