La capsa
Com cada tarda després de fer la migdiada, em prenc un suc de poma, amb torrades, mantega de fruits vermells i amb un toc de xocolata desfeta i llet condensada, quan acabo, surto de casa per anar a visitar als meus besavis, a l’estiu passem uns dies amb ells. És l’única època que ens reunim, ja que la resta de la família viu als afores. Així que vaig en direcció al metro, que et porta ràpidament a qualsevol lloc, és còmode i un transport sense caravanes. Vaig caminant, així faig exercici, que és saludable, porto la meva motxilla amb una ampolla d’aigua que per cert l’envàs el vaig guanyar en un concurs de cuina, vaig fer el millor pollastre al forn amb patates arrebossades amb mantega, no m’ho creia quan varen anunciar qui havia guanyat i va dir el meu nom, el va haver de dir dues vegades perquè jo no reaccionava, després de la segona vegada, vaig pujar a l’escenari, em van donar un xec de 600 euros i l’ampolla, que contenta que estava, de seguida vaig trucar a la meva mare per dir-li la notícia, de què havia estat guanyadora. Arribo a la parada de metro de plaça Espanya, anava direcció al Clot, arribo just a temps per agafar el metro, havia arribat en aquell moment, m’assec en un seient que estava al costat de la porta, mentrestant estava rumiant què faria per sopar i de sobte enfront meu, hi havia una capsa de fusta, vaig pensar, que no era bona cosa, ja que era bastant sospitosa, no sabia què fer, en aquell moment no hi havia ningú en aquell vagó, vaig apropar-me lentament, mirant la capsa, es veia antiga, hi havia una frase marcada a la fusta, unes paraules que no tenia ni idea de què significaven, què volien dir! Una caixa misteriosa, no podia demanar consell a ningú, estava sola, havia de decidir què fer amb aquest objecte, així que l’agafo, li dono voltes, dono una ullada a totes les bandes, veig que té un cadenat, estava ben tancada, per la meva sorpresa, és que a terra hi havia una petita clau, estava rovellada, però què hi feia allà? No acabava d’entendre res de res, que estrany era tot plegat, així que la vaig agafar, vaig introduir la clau al cadenat, la vaig obrir, vaig mirar amb por, a dins hi havia unes coses molt rares, sense lògica, hi havia un anell tot tacat d’una substància negra, una corda blava tota plena de fils penjant, una bossa plena, no sabria dir, semblava terra, un manuscrit bastant antic, unes pedres petites, de colors diferents… Etc. però què significava tot allò, no tenia cap sentit. Què feia tot allò allà, vaig estar rumiant durant tot el trajecte, perquè aquell objecte tan sinistre, estava en aquell seient, sense ningú. De sobte va pujar una noia tota vestida de negre amb un mocador del mateix color, quasi no es veia la cara, es va asseure a prop de la capsa, la vaig mirar fixament, a veure què feia, de sobte la va agafar, la va obrir, va agafar totes aquelles coses i les va posar damunt del seient, pronunciava unes paraules, semblava que estava posseïda, jo estava morta de por sense saber què fer, no me'n volia anar perquè volia saber com acabaria aquella situació. El vagó es va començar a omplir de persones, ella continuava cridant aquelles paraules, tothom es va quedar immòbil, alguns vàrem desaparèixer, no podia moure’m, estava espantada i em feia milions de qüestions, em va mirar amb uns ulls de boja, vaig comprendre que estava fent un ritual satànic, vaig aixecar-me sense fer soroll, tremolant i vaig sortir corrent sense mirar enrere, preguntant-me si allò m’havia perjudicat.