Glo-glo-gloc
Pocs ho recorden ja, però molt abans que els gossos viatgessin al metro, ho van fer els galls dindis. Per Nadal l’estació de Glòries s’emplenava de treballadors de l’Hispano Olivetti, carregats amb un present peculiar que l’empresa acostumava a fer als seus assalariats. Sempre tenia detalls amb ells. L’única peculiaritat és que, en aquell mes de desembre dels 60, el regalet tenia plomes i es movia dins d’una caixa de cartró, i quan confluïen a l’andana més de quatre o cinc, de paquet a paquet s’establia una simfonia de roncs, escataineig rere escataineig, que difícilment es podia dissimular. El destí d’aquelles aus era alimentar les famílies el dia de Nadal, tot i que el nostre animal en concret, correria una altra sort.
La tarda que els braços del pare van arribar carregats d’aquella manera, fèiem temps, convidats a mirar els vagons. Quan ell era petit també esperava el seu pare el mateix dia, el mateix mes, a la mateixa estació. El vaig reconèixer de seguida a l’altra banda de la finestra. D’entre la resta de passatgers, sobresortia la seva expressió a disgust. Quan es van obrir les portes els meus ulls xics van córrer cap a ell, em va faltar temps per mirar a través dels forats de la capsa on uns ulls tan grans com agosarats em van rebre al son d’un ‘glo-glo-gloc!’ que va fer aixecar les celles de la mare i les espatlles del pare.
El vam anar a esperar més d’una tarda. Exactament un any més tard, el buscava per la finestra, i quan el vaig localitzar, mostrava un lot precintat i un gran somriure, alleujat.
Quan ara m’assec a l’estació de Plaça Catalunya, em sento com si hagués d’arribar aquell vagó una altra vegada. Imagino que el meu pare va fer-ho també quan als inicis del metro buscava per les finestres a l’avi. Veure’l passar sense els que estimem a dins, sempre em sacseja perquè d’alguna manera em recorda que tot continua endavant. Però també és divertit, perquè encara imagino que en un d’ells hi ha el pare, i aquell glo-glo-gloc que lluny d’alimentar les nostres boques, va sonar pel pati de casa durant anys i anys. I somric.