Arrels ocultes
La Rosa Berenger era una jove arquitecta reusenca, nascuda el 10 de juny de 1996. Quan va començar els seus estudis, es va desplaçar a Barcelona, on vivia al costat del seu tiet Francesc, un antic treballador de metro ja jubilat. A la Rosa li encantava escoltar les històries subterrànies del seu tiet, especialment de les estacions fantasmes del metro de Barcelona, com la de Gaudí, ja que passava diàriament per aquella estació per anar al seu despatx del carrer del Rosselló, molt a prop de la Sagrada Família.
Durant el centenari del metro, la Rosa va tenir l'oportunitat de visitar l'estació de Gaudí acompanyada del seu tiet. Tot i que mai no va entrar en funcionament, va descobrir que l'estació era viva i vibrant gràcies als múltiples usos alternatius que se'n feien. El seu tiet va aprofitar per ensenyar-li alguns racons secrets i explorant aquests espais, es van trobar un tros de paper antic i misteriós, tirat a terra en una cantonada. Era més gruixut i menys suau que un paper habitual. Tot i que el contingut era difícil de desxifrar, es podia distingir, entre altres elements, un arbre amb quatre arrels, cadascuna d’un color diferent. En un extrem, el color blau conduïa a unes lletres on, amb dificultat, es podia llegir la paraula “SOS”. A l'arrel oposada, el color vermell es dirigia a unes lletres que formaven “GAT”. Les altres dues arrels oposades gairebé imperceptibles, mostraven colors grisos i verds. El dibuix estava ple de detalls místics, cosa que va fer pensar a la Rosa que podia tenir un cert valor. Per evitar que es fes malbé, se'l va endur a casa.
Uns mesos després, va convidar la seva amiga Clara al seu pis del Passeig Maragall. Quan va veure el paper, Clara va dir que li recordava a uns documents que li havia ensenyat el seu besavi quan era petita. Va assegurar que aquell dibuix, tenia més de 100 anys d’antiguitat, cosa que va sorprendre molt la Rosa, perquè l'estació Gaudí era dels anys 60. Com havia arribat aquell paper allà?
La visita de la Clara era l'excusa per anar a visitar el temple de Gaudí. La Rosa coneixia de memòria les cinc parades fins a la sagrada Família, però en ser diumenge, l'ambient era diferent, més pausat. En sortir de l'estació al carrer, com sempre, va quedar impressionada per la majestuositat de la basílica. Després d’uns minuts de cua, finalment va poder entrar al temple de Gaudí. Il·lusionada perquè era la primera vegada en molt temps.
En accedir al museu, les dues noies es van sorprendre simultàniament i es van intercanviar una mirada que delatava el pensament compartit. Els manuscrits exposats s’assemblaven molt al que tenia la Rosa a casa seva. Això indicava que podria tractar-se d’un document original del geni de l'arquitectura? Van intentar ensenyar les fotos dels manuscrits als treballadors del museu, però com que era diumenge, no havia cap expert que pogués contrastar-ne la veracitat. Els van recomanar que tornessin el dimarts amb el dibuix original.
Després de diverses setmanes d'investigació, van desxifrar el document, que va resultar ser autèntic. Es tractava d'un arbre sagrat plantat al cor de Barcelona, que des de la seva base, connectava amb arrels profundes elements essencials com el riu BeSÒS, el riu LlobreGAT, la mar Mediterrània i la serra de Collserola. Va ser en aquell moment que la Rosa va tancar els ulls i va visualitzar el futur de la sagrada família, no com un monument, sinó com un arbre viu alimentat per les forces de la natura a través dels túnels de metro...