M'he enamorat
Ja han passat dos trens i la Núria encara no ha arribat.
Sempre quedem amb ella a l’estació de Fontana els dissabtes a les nou del matí, a l’andana de la línia verda per anar tots plegats fins l’estació de Montbau i des d’allà cap el Parc de Collserola. La Núria viu a Gràcia i té la parada de metro a tocar de casa, nosaltres sortim de Plaça Catalunya però ens baixem a Fontana per esperar-la. En Pau i la Núria són amics de fa molt de temps, des de la universitat, i jo sempre he pensat que potser haguessin pogut ser una mica més que amics, tots dos han tingut parelles però sense cap compromís ferm, i fins ara ni ella ni ell han donat mai el pas. I ja els hi toca, penso jo.
En Pau em mira arquejant les celles, picant amb el dit l’esfera del rellotge, quan de sobte sentim a la Núria que ens crida mentre baixa per les escales de l’andana. Però no està sola, ha vingut amb la Caty!! Només l’he vist una vegada, molt poca estona quan ens vàrem trobar tots quatre de casualitat al carrer davant de casa, però d’immediat vaig notar que connectàvem molt bé.
Bon dia, com estàs, dos petons, he vingut amb la Caty, segur que li agradarà anar a Collserola.
I jo encantat de la vida ����
La Núria està molt atabalada, i en Pau se la va mirant amb ullets mentre ella parla molt de pressa, que si una fuita al bany, la nevera no refreda gaire bé, l’ascensor espatllat, ha estat una setmana terrible a casa. L’únic que estava esperant era poder quedar i fer junts la passejada dels dissabtes. Que volia fer la passejada ... ja ho entenc, ja.
Pau, espavila, que fas tard! I mentrestant, la Caty quieta darrera de la Núria, sense dir res.
En això que arriba el tren, portes obertes i cap endins. Només cinc parades i ja estarem camí de Collserola. La Núria i en Pau no paren de xerrar recordant els temps de la universitat, que si la Montse s’ha casat amb el Jordi, ostres no fotis, però si no paraven de discutir, doncs mira per on que es varen trobar en una festa d’antics alumnes i a la setmana següent ja estaven vivint junts, ual·la! què fort. I mentre segueixen parlant, tots dos s’acosten en un gir del metro, la Núria s’agafa del braç d’en Pau, les dues cares molt a prop, i sembla que ... Però no, dos somriures de complicitat, la Núria retira el braç, mira al terra per uns segons i torna a pujar el ulls mirant al Pau, en silenci, una mirada que ho diu tot. Els hi dono dues passejades més com a molt, però avui podria ser el dia, ja veurem. I tot això mentre la Caty segueix indiferent amb mi, és que ni em mira. I en aquell moment, com per canviar de tema de conversa, la Núria s’hi gira i li pregunta a la Caty que què li passa, que sembla una ànima en pena, amagada darrera d’ells i sense dir-li res al Dan.
I aquest soc jo, en Dan, perdoneu que no m’hagi presentat abans!
Ding Dong sortim de l’estació de Vall d’Hebron, en Pau comenta que ja només ens queda una parada i mentre ens apropem a la porta per poder sortir quan el tren s’aturi a Montbau, aconsegueixo posar-me just darrera de la Caty, i li ensumo el cul. I la noto inquieta, no estava esquerpa sinó nerviosa, perquè ... sento que li agrado!
En tres i no res sortirem del metro, arribarem al Parc de Collserola i ens trauran la corretja, com no hi pastures podrem córrer lliurement, i tan bon pugui saltaré a sobre d’ella per jugar junts i bordar-li a la orella que m’he enamorat.
TMB Centenari del Metro de Barcelona.
Els gossos poden entrar al metro lligats amb corretja des de l’any 2014.