Recordant
RECORDANT
He acabat de dinar. M’he assegut al sofà mentre observo per la finestra com cauen els flocs de neu en silenci. Tanco els ulls, records llunyans em sacsegen el meu esperit, amb un pòsit de nostàlgia en les profunditats del meu cor. Visualitzo entre la nebulosa del temps, com si fos una pel·lícula antiga, imatges quotidianes de la meva joventut. Cada dia al voltant de les 8 del matí arribava a la parada de metro de Fabra i Puig, em dirigia a les taquilles per comprar-me el bitllet. La persona expenedora dels tiquets, sense mirar-me a la cara, recollia els diners i m’entregava aquella tira diminuta de paper groguenc; mecànicament la guardava a la butxaca del darrera del texans. Baixava les escales ràpidament. En mig de la gentada que s’apilava a l’andana la solitud penetrava fins el moll de tots els meus ossos. Tot d’una, un soroll creixent s’obria pas entre la foscor del tunel, anunciava la imminent arribada del gran metropolità, amb aquells vagons amples, de color grisós i amb franges vermelloses. S’aturava, s’obrien les portes i la gent sortia amb rapidesa, en pocs segons, i entràvem encara amb més neguit, mentre un senyal acústic ens indicava que estaven a punt de tancar les portes. El vagó, per dintre, era molt espaiós, hi havia bancs a cada costat en sentit longitudinal. La majoria de viatgers anàvem drets, estava tan ple que es feia difícil avançar per dintre del cotxe. En un d’aquells trajectes, el llibre que portava sempre sota el braç em va caure al terra, una noia rossa amb llarga cabellera i ulls blaus em va mirar amb un somriure i me’l va entregar. En un castellà mal articulat em va preguntar on anava, li vaig comentar que jo treballava a la zona de plaça Espanya i ella em va contestar que era alemanya i estava a Barcelona on estudiava espanyol, i que el seu nom era Elke. Es dirigia a l’estació de Universitat. En les setmanes posteriors vam coincidir esporàdicament en el nostre trajecte. Un dia quedàrem per fer un beure en un bar molt proper a l’estació d’Universitat. A partir d’aquella trobada la nostra relació va donar un gir radical.
Ja fa 46 anys que vaig arribar a aquesta meravellosa ciutat de Heidelberg. Mai hauria pensat que aquells trajectes amb el Gran Metropolità em portarien tan lluny.
Emigrant (pseudònim)