Títol esgotat
TÍTOL ESGOTAT
Sóc més de metro, des de sempre. Pugem a Urquinaona, al costat dels urinaris, venint de berenar un biquini al Corte Inglés havent comprat l’uniforme a Can Jorba: per dues ptes t’endinses en aquell univers espès. Qui aguanta més sense agafar-se a les barres? Anem a un observatori a contemplar el cometa Kohoutek, ens acompanya una mare que ens mira i somriu. S'inaugura la groga, Sant Quintí. Primera sortida sola al centre per fer compres de colònies; a Passeig de Gràcia s'enlaira una fosca columna de fum, can Torrents crema. L’eternitat és el transbord verda-groga. Sort de les pintures de les escoles! Aquesta és la nostra. Ep, guitarra al passadís de General Mola : és Xesco Boix! M’hi aturo i m’afegeixo al cant . Entrem a Camp de l’Arpa al crit de “ Paga Fraga!” : ens manifestem per la llibertat d’expressió i l’esquena virolada és el trofeig més preuat. Ens és igual la normativa, anem a competir i hem de pujar amb aquesta perxa encara que mesuri més de quatre metres. Està molt ple i aquest paio m’arramba, poso el llibre de meca pel mig, fota’t. Hare Krishna ! Gràcies pel pastisset, me l’amago discretament. Hare, hare! Tot el vagó vibra amb el ritme dels seguidors de la selecció de Brasil que s’enfronta a Argentina, primera fase del Naranjito. Ai! Maleïts punts! El qui va dissenyar el transbord de Maragall (en pujo tres, en baixo tres) no ha empès mai un cotxet. . La criatura anirà a la universitat i encara la ballarem. A puntíssim de passar el cap d’any del 2000 a dins el metro, però finalment prenem el raïm a la plaça Catalunya. Sí reina, això de trencar vidres està molt malament. Ara dorm, ja et despertaré a la nostra parada. Sí, és una ratota el que porta aquest punk al voltant del coll. Noies derrotades dormen sobre els seus xicots amb les sabates de taló a la mà. Espera’t que si baixem a Roquefort, la cavalcada passarà després i així donarem la carta a Baltasar. No es preocupi, la nena està aquí a la falda d’una senyora. Carinyo, que em sents? El vagó està a rebentar; ens han ficat en una guerra que no és la nostra. Sí, anem al convit amb metro; segones núpcies, ja ens està bé.
Un dia prendré la lila per anar a ballar a l’Imperator o al Bingo. Il·lusionada si em deixen els nets per veure ballar els gegants, a la verda. Si continuo vivint. I si no, porteu-me amb metro cap a Montjuïc amb tota la colla pessigolla i per animar el trajecte, cantant i ballant, les stars de la xarxa: l’acordionista de Diagonal, el salser de Sagrera, l’arpista de Catalunya. I sobretot, els rapers:
“Penses, aquí el típic pesat
que en mig del vagó
vol fer rap.
Doncs sí, l'has clavat.
Benvinguts a la sessió,
això és pura improvisació.
Saludo la senyora,
el pentinat li escau molt bé,
és vostè la reina del TMB
Atenció qui hagi de baixar,
ja som a Verdaguer.
Saps, en aquesta ciutat
uns no mengen i els altres llencen
Aixo és profund
sé de què es tracta, germà
No vull fer-me el cínic
cal un canvi rotund
Compte, arribem a Hospital Clínic.
De la teva cartera
surt l’aportació
que m’omplirà la nevera.
Alça els ulls del mòbil
i escolta la crida:
potser davant hi tens
l’amor de la teva vida.
Un avi acaba de pujar,
aquí un noi el deixarà reposar
Sublim aquest top elegant
Toca canvi a Collblanc
i L10 Foneria , millor ascensor
per sortir a l’exterior.
Acomiadem aquesta barcelonina
de manera alegre, sostenible i genuina.
Després de tot el que ella ha viatjat
ens diem sense pena,
TÍTOL ESGOTAT "