Brian
Es deia Brian i era un gran aficionat al món del ferrocarril. Des de ben petit podia recitar totes les estacions de la xarxa de Metro en menys de cinc minuts sense equivocar-se i sense saltar-se’n cap, i a més sabia absolutament tot de les sèries dels trens que hi circulaven a cadascuna de les vuit línies. La seva preferida era la Línia 3, per haver estat la primera en inaugurar-se i també per la quantitat de sèries que va arribar a tenir, tot i que l’any passat retiressin els 2000 i els 3000 que hi havia... La seva passió era tan gran que fins-i-tot va fer campana a l’escola per poder acomiadar-se com calia d’aquests trens, fent el darrer viatge entre Zona Universitària i Trinitat Nova i immortalitzant-t’ho en un munt fotos i vídeos que va penjar a les seves xarxes socials.
El 30 de desembre en Brian feia anys... Setze, ja! No només era un dia especial per aquest motiu, si no perquè coincidia -casualitats de la vida- amb el centenari del Metro! La seva mare, sabedora des de feia temps de la seva afició, el va despertar de ben matí amb cinc sorpreses: la primera, va ser un pastís de maduixes i nata, el preferit d’en Brian, amb setze espelmes i amb un “FELIÇOS 16, BRIAN!” escrit en xocolata amb llet sobre el pastís; la segona, que aquell dilluns no aniria a l’escola; la tercera, que la mare havia demanat festa a la feina per poder celebrar tots junts l’aniversari; la quarta, un regal rectangular embolicat; i la cinquena, una sorpresa que sabria una mica més tard... En Brian va bufar les espelmes i, mentre es menjava divertit un tros del seu nom en xocolata, va obrir el regal. Es tractava d’una caixa de fusta plena de fotografies antigues tant en blanc i negre com en color del Metro de Barcelona i d’alguns gadgets relacionats. Mentre en Brian mirava les fotografies, la mare va explicar-li que, casualitats de la vida, el seu avi i també els seu pare van ser també grans aficionats del món del ferrocarril i que van dedicar la seva joventut a immortalitzar trens, estacions i passatge de les seves respectives èpoques, tal i com feia en Brian. Dins la caixa va trobar també una tenalla picadora de bitllets que un revisor va regalar al seu avi, i també un xiulet metàl·lic dels que utilitzaven els caps d’estació per donar la sortida als trens, que va ser un obsequi que li va fer un empleat de Metro al seu pare. Així doncs, la història es repetia i l’afició al món del ferrocarril subterrani passava de generació en generació. La darrera sorpresa va ser anar els dos junts a l’estació Passeig de Gràcia, reconvertida en l’estació de 1924 per a l’ocasió, amb vinils que simulaven rètols i fotografies antigues, i on aquell mateix dia es donava el tret de sortida al Centenari de Metro. Allà li van regalar a en Brian un calendari temàtic i un pin del centenari, i va poder-se fer fotos (i fer-les també) amb actors disfressats d’època i de personatges històrics com Antoni Gaudí. Va ser un gran dia per en Brian i un aniversari diferent: “El millor cumple que he tingut, mare! Gràcies! T'estimo!”.