Assegut als genolls del segle
Assegut als genolls del segle,
soc balena roja i blanca
que recorre ferma i mansa
els budells tendres de l’eterna nit.
La quietud se’m fa tortura
i l’embut de l’estructura
em dona replans amb vistes
a l’ahir, l’avui i l’endemà:
Treno les vostres històries,
cuino totes les converses,
faig croquetes d’acudits;
de les mirades silvestres
que arreplego a les finestres
en recullo tots els fruits.
Prenc registre de ministres,
jubilats i periodistes;
la nena que va a l’escola
i el padrí mig adormit
que entre els braços la bressola.
Amb els ulls bruts de tendresa
he cregut tota promesa
que dins meu heu pronunciat.
La mentida no em molesta
aquí ningú no és perfecte
i la veritat se’m fa bassal.
Assegut als genolls del segle
t’he vist riure, t’he vist plorar.
He sentit les pessigolles
del pas lent del fer-te gran.
Quin regal ser tantes vides
partícip de les fugides
de trajectes rutinaris
i paisatges quotidians.
No demano res a canvi
només un lleu joc de mans
un petó a la ferida
o un somriure entre germans.