AMOR CULPABLE
Vaig aparèixer a la seva vida un any després de l’accident. Al principi se la veia poruga en accedir al metro tota sola amb la cadira de rodes, sortint amb dificultat de l’ascensor, empenyent-la amb els seus bracets tan prims. Era palesa al seu rostre una certa amargor, un sentiment d’inferioritat i potser de vergonya que amagava de seguida obrint un llibre, el qual em va donar l’ocasió que esperava per entrar en contacte quan li va caure. El vaig recollir i li vaig fer un comentari:
- El Maestro de Esgrima em sembla el millor llibre de Pérez Reverte
- Si, m’està agradant, fins ara havia llegit només la saga d’Alatriste
- T’agrada la novel·la històrica?
- M’agrada la història i la novel·la és una manera agraïda d'entrar-hi
I així va anar avançant la conversa fins que ella va fer l’acció de dirigir-se a la porta
- Jo baixo a Lesseps, la següent
- Jo a Vallcarca, espero que ens tornem a veure, em dic Cosme
- Jo Maria
- T’he vist altres vegades, coincidim amb horaris, cuida’t
No vaig voler baixar amb ella, era massa casualitat, així es feia més creïble la trobada per atzar. Aquest va ser l’inici, jo sabia perfectament els dies que feia el trajecte, l’havia estat observant d'ençà que baixava al metro amb una acompanyant, fins que va fer-ho sola, absolutament esporuguida.
Vaig esperar uns dies a fer-me trobadís altre cop al metro, perquè no es notés que ho buscava.
- Ja has acabat El Maestro de Esgrima?
- Hola Cosme
- Vaja, Maria, et recordes del meu nom
- Tu també et recordes del meu
- I tant, tornes a baixar a Lesseps?
- Sí, tot igual
I així va començar tot, després d’unes quantes trobades al metro, vam quedar un dia a fer un cafè i la conversa va transcórrer durant hores, amb riures i llàgrimes.
D’això ja fa sis anys. Vaig justificar d’una manera creïble els meus trajectes a Vallcarca, inventant-me un hipotètic fisioterapeuta recomanat per un amic.
A poc a poc la Maria, al meu costat, va anar remuntant la vida i jo vaig aprendre a estimar-la fins a enamorar-me, com mai hagués pensat que em podia passar.
El que més li va costar, va ser deixar d’obsessionar-se amb el conductor del vehicle que va fugir després de l’accident.
Mai li diré que vaig ser jo.